S'ha produït un error en aquest gadget

divendres, 29 de juny de 2012

Llibre de contemplació

Josep E. Rubio,Ramón Llull Ramon Llull. Llibre de contemplació. Antologia, a cura de Josep E. Rubio. Editorial Barcino, 2009
Capítol 121. Com hom se pren guarda de ço que fan los llauradors

13. Ah Senyor savi sobre totes saviees! Ah Senyor poderós sobre tots poders! Nós veem que, com los llauradors han gran mester pluja, que sempre recorren avós, que els donets tanta de pluja com ells han mester; e puixes, com vós los havets donada molta pluja, sempre vos preguen que vós façats cessar la pluja e que els donets bell temps. Eencara veem, Sényer, que, com vós no en fets a llur guisa, que sempre són fellons e s’aïren contra vós. 
14. On açò em par, Sényer, molt injuriosa cosa, car, enaixí com los llauradors vos fan gràcies com vós los donats pluja e sol, enaixí vos deurien fer gràcies com no els donats pluja ni sol; car aitan bé fets a lloar e a beneir com obrats per justícia en nosaltres, en ço que no ens dats pluja com la us demanam, com fets alloar e a beneir com obrats en nosaltres de misericòrdia, adoncs com nos donats ço que us demanam; car aitan bo sots vós per obra de justícia com per obra de misericòrdia. 
15. Tota la millor art e la pus profitosaque nós veem en aquest món és, Sényer, cella dels lauradors; car tots los hòmens d’aquest món viuen ab llauradors, e en negunaart no ha tan poc d’engan ni de falsia com en llauraó, ni neguns hòmens no es confien en llur art tant en vós com fan llauradors, ni en negunaart, Sényer, no demostrats tan sovint vostra gran justícia e vostra gran misericòrdia e vostre gran poder com fets en l’ofici dels llauradors. 
16. Oh vós, sényer Déus, qui donats plaers e sospirs e amors avostres servidors, e als ulls d’aquells donats llàgremes e plors! Nós veem que los llauradors aren e caven e treballen e traen mal; e veem, Sényer, que del treball e del maltret que els llauradors soferen, han los reis e els barons e els hòmens rics benanances e remeis e delitaments e sojorns. E on los prínceps e els hòmens rics més han de delits e de benanances, los llauradors veem que han més de mals e de treballs, per les grans injúries que prenen per los prínceps e per los cavallers e per los hòmens que viuen de llurs maltrets. 
17. En tot lo món, Sényer, no veem que neguna art ni negun ofici siaa hom tan necessari com l’art dels llauradors, car, si llauradors no eren, null home no viuria. On, com llauradors sien a vida d’home tan profitoses e tan necessaris, gran meravellame do com pot ésser que els llauradors són los pus avilats hòmens e els pus injuriats e els menyspreats de tot lo món. 
18. Tots los hòmens, Sényer, e totes les aus e totes les bèsties fan mal a llauradors; car los reis e els cavallers los roben e els forcen e els meten en guerra, on los fan morir e perdre tot quant han, e els talen e els destrueixen llurs blats e llurs vinyes e llurs plantes, e els cremen e els enderroquen llurs albergs; e els lladres e els hòmens falses llur emblen e els enganen; e els aucells e les bèsties llur talen llurs blats e els menuguen llur bestiar. Een totes maneres veem que els llauradors són injuriats e escarnits e malmenats. 
19. Senyor honrat, Senyor amat, Senyor volgut en tots mos pensaments e en tots mos desigs e en totes mes forces! Nós veem que, com los llauradors han mal any e són fallats llurs esplets, que tots los altres oficis e mesters ne valen menys e se n’afollen; e com los llauradors han bon temps e bon any, tots los altres oficis e mesters ne valen més. E doncs, Sényer, pus per ells se melloren o s’afollen totes les altres arts e els altres oficis, com poden totes gents ésser contraris e enemics de llauradors? Ni per què són menyspreats per totes gents? 
20. Ah Jesucrist, Sényer! Beneït siats vós e tot quant de vós és; car, enaixí com l’art de llauraó és pus avilada e pus ahontada que negunaaltraart, enaixí, Sényer, la vostra greu passió e la vostra angoixosa mort fo la pus avilada mort e la pus ahontada que negunaaltramort; e enaixí com l’art dels llauradors és la pus profitosa art a vida temporal, enaixí la santa passió que vós sostengués en la creu fo pus profitosa ala celestial vida que negunaaltrapassió ni mort. 
21. Tant són, Sényer, los llauradors amadors de pau, e tant sónamadors de bé, que no veig neguns hòmens en tot lo món qui tan gran desig hagen de pau com llauradors; e ço per què han major desig de pau que neguns altres hòmens és per ço car han més de guerra que neguns altres hòmens. Edoncs, Sényer, pus que los llauradors desigen pau, gran desconeixença e gran vilania fan tots aquells qui els meten en guerra e no els lleixen haver pau. 
25. Sényer ver Déus, qui sots amat e desijat en lo coratge dels hòmens justs e dels benauirats religioses! No veig neguns hòmens, Sényer, qui en tan gran treball tenguenla terra com els llauradors; car tot dia se combaten ab ella, e giren-la e menen-la ça e lla, e no lalleixen estar en pau ni en foll. 
26. Si los llauradors, Sényer, haguessen paciència en llur art, e que no fossen hòmens envejoses, los mellors hòmens foren de tot lo món. Mes, per raó dels grans torts que hom llur fa, e per raó del gran menyspreament en què són venguts ab les gents, per açò són tots plens quaix de mala volentat e d’impaciència; e per raó de la gran pobreae fretura que sostenen, quaix tots són plens d’enveja e de cobeea. 
27. Ah Sényer! Tan bonauirats són aquells llauradors qui han paciència, e qui no són envejoses, e qui estan sens mala volentat, e qui són vertaders en totes llurs obres! Car, enaixí com los llauradors han majors ocasions que altres d’ésser impacients e envejoses, enaixí han més de mèrit si es poden abstenir, que hagen paciència e que no hagen enveja. 
28. Benigne Senyor, on és tota bonea e tota santetat e tota vertut e tot acabament! Tot lo mellor llaurador que jo anc veés, Sényer, sots vós, qui ab lo vostre cors gloriós e ab la vostra sang preciosahavets restaurat lo cors e l’ànima de tots aquells qui amen la vostra passió. 
29. Car los llauradors denegen de les males herbes los camps e les vinyes e els horts arant e cavant e eixarcolant; mes vós, Sényer, denejàs nosaltres ab escampament de vostra sang e ab naframent de vostra carn, e ab plors e ab llàgremes, e ab greus dolors e ab mort angoixosa. 
30. Com vós, sényer Déus, siats tan bonauirat e tan piadós llaurador, e com lo vostre servidor e el vostre sotsmès sia tot sutze e tot ple de males herbes, vós, Sényer, qui en est món escampàs preciosasang e llàgremes amoroses, plagués a vós que el vostre servidor nedejàssets de sos pecats e de ses greus culpes, per tal que donàs glòriae llaor de son senyor Déu!

dijous, 21 de juny de 2012

SOLSTICI

La nit s'esmuny... en el càlid dia del solstici. Benvinguda siga la llum!
-- Xavier Miralles (@Reivvax)

REGAL D'ANIVERSARI

El dia darrer, el del solstici
Del negre i fred cel
Un estel va caure

Qui el seu poder puga atraure
Més dolç que la mel
Assaborirà llur benefici

Xavier Miralles (@Reivvax)

divendres, 8 de juny de 2012

NUCLEAR? NO, GRÀCIES

NUCLEAR? NO, GRÀCIES by Xavier68
NUCLEAR? NO, GRÀCIES, a photo by Xavier68 on Flickr.

Quan els gegants europeus comencen a abandonar-la, nosaltres, els gnoms, la potenciem. L'equació no falla: wnergia a qualsevol preu=nuclear=països pobres

MAL PASSET: UN COS MUSICAL


Més de deu anys de Mal Passet han fet que els nostres somnis, les actuacions públiques,  es feren realitat. Fa deu anys desitjàvem actuar, hui en dia ho fem, les melodies de la dolçaina i de la percussió que interpretem omplin l’atmosfera que ens envolta.
La Colla de Dolçaines i Tabals Mal Passet ha dut a terme més de quaranta actuacions durant l’any passat. Hem participat en els actes institucionals del nostre poble: des de la cavalcada de Reis fins el dia de la Corriola, deu actuacions en total, quasi una per mes. També hem fet onze actuacions privades, la majoria per a entitats locals com la Pia Unió o els grups de danses, però també hem participat en correfocs a Benilloba o processons a Muro. El gros de les nostres actuacions, catorze, ha sigut en les diferents festes de moros i cristians com a Muro, Alcoi, Beneixama, Crevillent i al nostre poble. Per últim, hem fet actuacions pròpies com els dos concerts o les nadaletes de les estrenes de la Nit de Nadal i també hem participat de forma altruista en actes com el Correllengua o la Marxa per la Pau.
Tot açò no haguera sigut possible si la nostra entitat no fora com un cos en què cada part té una funció específica i llurs accions van dirigides a dur a terme una acció: en el nostre cas, les actuacions musicals. Perquè, què seria de la Colla sense les feines administratives, la neteja, les tasques de representació i relació, l’arranjament dels locals, les classes de dolçaina i tabal o la infraestructura a l’hora dels desplaçaments. Totes les accions unides són les que provoquen els sons que tots escolteu quan actuem. No oblideu mai quan ens escolteu que darrere de cada nota hi ha molta feina i no només musical, que tot i ser la més important, ella sola no ens faria una colla sinó un grup de musics que coincidim per tocar. I el més bonic de tot és que en el cos de la nostra colla tots sabem fer molt bé la nostra tasca musical i l’altra tasca que sempre queda en la rebotiga, entre bambolines i sense la qual res seria com és.
Any rere any ampliarem les nostres actuacions en la mateixa mesura que augmenten els membres de la nostra colla, però no oblideu que darrere de totes les nostres actuacions a més de molt d’esforç i treball musical, hi ha un ingent nombre d’hores dedicat a moltes tasques que no, per no ser melòdiques; són menys importants, ja que eixe temps de treball “no musical” fa colla i això ho tenim molt clar en el Mal Passet.

Xavier Miralles Martines

divendres, 1 de juny de 2012