S'ha produït un error en aquest gadget

dimarts, 25 de desembre de 2012

MARXA ENRRERE (1)

PORTADA DE L'ANY 1972, DE PLENA ACTUALITAT HUI... MOLTA TECNOLOGIA I MARTINGALES VÀRIES
 PERÒ EL CERT ÉS QUE:
HEM INVOLUCIONAT SOCIALMENT

divendres, 21 de desembre de 2012

FI DEL MÓN

I ara què? 





Seguirem amb la lenta agonia del govern del PP.




Tant de bo que haguera petat tot!












dimarts, 18 de desembre de 2012

TEMPESTA


TEMPESTA
La  porta entreoberta deixava eixir un filet de llum intermitent però s’hi estava tan fosc que no s’hi veia res. De sobte, foc i fum.
Aquell dia va començar amb una llum tan carregada d’energia que aborronava i l’aire tenia una transparència tan gran que semblava que el món era un diorama. Era la calma que precedia la borrasca i sí, ja sé que sembla un lloc comú, però a més de la tempestat atmosfèrica que s’apropava, el temperi de la negociació sindical anava a ser devastador.
Quan el clima de la reunió va arribar  a ser nociu per a les negociacions, els representants de la patronal  la van abandonar. Als cinc minuts va entrar, com una revolta de riu, el director general de l’empresa. Això no augurava res de bo.
Els representats sindicals vam exposar la nostra opinió sobre l’ERO que pretenia dur a terme en la fàbrica. No pot deixar en el carrer el vuitanta cinc per cent dels treballadors per una previsió de pèrdues d’entre un quinze i un vint per cent per a l’exercici del 2013, tot i tenint en compte que hui per hui els guanys estan al voltant del vint-i-cinc per cent.
Mireu, desgraciats, esta empresa la va fundar el meu iaio el 1845 i ha sobreviscut les hordes sindicals, anarquistes, republicanes, roges i de tota mena d’escòria social dels últims cent anys. Malparits, jo mantinc la factoria per guanyar diners. Si haguera volgut mantindre negres, morts de fam, moros o putetes que es passen mitja vida parint bords com elles haguera muntat una ONG. Realment sobreu tots perquè sou uns inútils malfeiners que no serviu per a res. I doneu gràcies que uns pocs us quedareu per servir de recordatori i d’exemple a la nova gent que contracte, ja ningú oblidarà qui mana ací...
Tots a una, els sindicalistes, es van alçar i van començar a eixir de la sala de reunions. ¡La cosa no acabarà així, la institució és seua, però l’empresa som nosaltres, tots els que ens hem deixat la vida per ella, i no permetrem que ens llance al vàter i estire la cadena!
Entre la inexperiència, la rapidesa de l’eixida  i els nervis em vaig deixar el mòbil damunt de la taula de reunions. Com la porta estava mig tancada em vaig acostar per recuperar el telèfon, però abans d’entrar vaig escoltar com el director general li deia a l’encarregat que esta nit acabaria tot. Vaig fer mitja volta i vaig anar a buscar els companys del comitè d’empresa.
Estic segur del que dic, esta nit passarà alguna cosa ben grossa en la fàbrica; he oït com li ho deia el director general al llepaculs de l’encarregat. No digues bajanades home! En el punt en què ens trobem de les negociacions i amb la nota de premsa que hem enviat, eixe sac de merda no s’atrevirà a fer res. De tota manera jo m’hi quede, passaré la nit ací dins!
 Durant la matinada es va desencadenar una tronada i semblava que s’apropava la fi del món. Els llamps ens queien  a sobre. Després d’una llum blavosa i encegadora tot va quedar a les fosques. Un filet de llum intermitent que entrava per la porta entreoberta em va fer recuperar la consciència que vaig perdre a causa del tro. Foc, fum... El llamp havia impactat en la fàbrica i havia produït un incendi. Vaig anar a la sala de reunions on encara estava el meu telèfon i vaig avisar els serveis d’emergència que van controlar l’incendi  en poques hores.
Durant les tasques de desenrunament van trobar els cossos calcinats del gerent i de l’encarregat que sembla que havien quedat en l’oficina per fer la llista dels afectats per l’ERO i amb tota la mala intenció del món preparar les cartes d’acomiadament per a l’endemà.
Xavier Miralles Martines

divendres, 7 de desembre de 2012

OLLETA


50gr d’arròs per persona
90gr per persona de fesols secs (dels xicotets que venen a l'engròs, remullats i bullits)
 100gr de carn per persona (coradeta, costelletes, cansalada entreverada...)
 1 maneta de porc per cada quatre persones
 1 botifarra de carn per cada dos persones
 1 nap per cada dos persones (també podem posar meitat naps i meitat xirivies)
1 penca per cada dos persones
1l d’aigua per cada dos persones
1 cullerada sopera d’oli d’oliva
Sal, cúrcuma (o colorant) i timó
 Ingredient personal (normalment una beguda alcohòlica de cereals fermentats)
Fassedures o pilotes de dacsa, si voleu. Una per persona, però caldria reduir proporcionalment al seu pes la quantitat d’arròs i de fesols

El dia d’abans posem els fesols secs a remulla (si fa calor canviem l’aigua unes quantes voltes). Quan ja han inflat, els posem a bullir; SENSE SAL, i quan bull uns minuts canviem l’aigua dos o tres voltes perquè desaparega part del midó (Ens ho agrairan els nassos dels convidats i ningú culparà sense raó a cap gos del que se li ha escapat a ell). Deixem els fesols fins que es coguen.
Per preparar les manetes de porc, les bullim uns deu minuts, tirem l’aigua i les rentem.

Amb una part de l’aigua bullim el timó i el colem. No tirem l'herba gastada per si cal rebullir-la.

En un perol amb l’aigua escaient i en gelat, posem els fesols, la carn, les manetes de porc bullides, les botifarres i la verdura. Encenem el foc i quan arranque el bull desescumem les impureses de la carn i afegim l’oli.

Deixem que bulla amb el perol destapat a foc lent uns quinze minuts i afegim la infusió de timó, la sal; al gust, la cúrcuma (o el colorant) i l’ingredient personal (i les fassedures si ho hem decidit així). Que seguisca bullint el perol, ara tapat, tot el temps que vulgueem, quan més; millor, però si és molt de temps caldrà corregir l’aigua que hem posat si ha minvat molt. El més convenient seria preparar un poc d'infusió de timó extra amb l'herba gastada perquè no faça massa gust, i si no la utilitzes per a l’olleta, sempre ve bé per a la sobretaula).

Per últim, quan falten uns vint minuts per dinar, afegim l’arròs i deixem que es coga uns quinze minuts i després apaguem el foc i deixem que repose tapat fins que l’arròs estiga cuit del tot.

Bon profit!

Xavier Miralles Martines