S'ha produït un error en aquest gadget

dijous, 30 de juny de 2011

TENDRA INNOCÈNCIA

Comentari al bloc de Marina López EN LA CABEZA DE UNA ADOLESCENTE

Que tendra és la innocència i com n’és d’atrevida la ignorància. Marina, el més important en esta vida no són els idiomes, segons el teu raonament el més important és algun idioma: l’anglès, el castellà (espanyol, a Espanya s’entén qualsevol llengua parlada a l’estat, gallec, català o valencià si ho prefereixes, i èuscar, a més de moltes altres com l’arenés, el lleonès, l’aragonès...), el xinés i un poc de francès. Marina el més important és aprendre un poc de tot i un molt del que t’agrade, ser competent en la teua feina i feliç en la teua vida.
 Una llengua no és millor per l’ús que se li dóna, sinó pel prestigi que du al seu darrere (valencià i anglès més de mil anys de literatura i cultura) i per l’orgull dels que la parlen ja que això els arrela a la seua terra (parlar llengües prestigioses fora del seu lloc natural ens aliena) i com a fills agraïts, rebem l’herència mil·lenària dels nostres avantpassats amb orgull (català, castellà, francès...). I és important que aprengues valencià per la mateixa regla de tres que t’atrau el xinés, entendre’ns als que parlem valencià i respectar-nos quan l’usem a casa nostra (de més enllà dels Pirineus fins a més enllà del Segura i dins del mar a les Illes Balears i un poc a Sardenya) i no per la simple xafarderia d’escoltar converses alienes de botigueres. I per cert, quan aprengués xinés segurament el que aprendràs és mandarí i entraràs a algunes tendes on parlen alguna de les altres 12 llengües (ells les anomenen dialectes per culpa del exacerbat nacionalisme comunista xinés que com els nacionalismes feixistes espanyols han volgut esborrar tot allò que no uniforme la societat per tal de sotmetre-la millor) del territori xinés i et quedaràs com fava, sense entendre res, si no t’ho creus ves al cinema, que també és cultura, i mira “Un cuento Chino”.
Pel que fa el teu odi al sistema d’ensenyament públic supose que vindrà arran d’alguna mala experiència personal ja que tu mateixa t’autodenomines “una chica (...) que no le gusta estudiar” jo he treballat en l’ensenyament privat 10 anys i en fa 9 que ho faig en el públic i et puc assegurar que sóc igual de bo o de roí, amb una única diferència, que en la privada jo era una ferramenta del meu amo i els estudiants, com tu, i els seus pares, la nostra gallina dels ous d’or. Jo no tenia cap dret i a vosaltres us enganyàvem amb l’embolcall d’una magna presentació però el que preteníem era introduir-vos la nostra ideologia i programar-vos perquè quan calguera fóreu agraïts a la institució. Es veritat que a la pública hi ha mals professors, però tu no dius res ni dels bons professors que has tingut, ni dels altres professors del teu centre actual, el de castellà, el de matemàtiques, el d’educació física, tots són brillants i políglotes?  Marina jo parle 4 idiomes (i vaig començar alemany i xinés), tinc diversos premis d’innovació pedagògica i no crec que ara t’agrade estudiar més que abans, ara simplement et donen la mateixa píndola amb un poc de sucre, el que crec és que estan aplanant el camí per convertir-te en una esclava del sistema neoliberal que ens ha portat a la crisi actual. A les classes baixes i mitjanes les enfonsa en el fang i catapulta a l’èxit a les classes altes gràcies a la gent sotmesa al sistema que es creu que cal ser productiu per a “ells”, permutar moltes voltes de lloc de treball així sempre tenen carn fresca i tu als quaranta et cremes professionalment  i no vals per a res, saber idiomes i no haver de pagar traductors, intèrprets... Però el que cal és canviar el sistema per un que ens respecte com a persones i que el tresor més gran que tinguem siga el temps per a nosaltres, els nostres fills o pares, amics o familiars. Ànim, que encara que no vas molt ben encaminada escrius bé i això sembla que t’ho han ensenyat els incompetents professors i mestres de l’ensenyament públic. Una abraçada.