S'ha produït un error en aquest gadget

dilluns, 27 de juny de 2011

CORTINES DE FUM DE LA DRETA VALENCIANA

Aquest escrit surt a la llum arran d’un comentari que vaig fer a un article de l’amic Alfons Esteve (El Temps, núm. 1409, de 14 de juny de 2011) sobre el plurilingüisme galleguitzador que vol imposar l’exconseller d’educació Alejandro Font de Mora Turon i que ha assegurat que rcolzarà el nou conseller José Ciscar. Alfons em va encoratjar a convertir la meva crítica colèrica en un nou article, ara no sobre el plurilingüisme arrasador i lingüicida d’una dreta rancuniosa i venjativa si no sobre tot el que hi ha al voltant d’eixes accions que no per desgavellades no deixen d’estar menys programades.
Quina és la intenció oculta del Govern Valencià (del PP, de la dreta espanyolista) en gran part de les seues accions? Esborrar el valencià? Sí, però de rebot, com a acte populista que acontente part del seu electorat. Fer-nos anglòfons? No,  ja que els nostres polítics no apliquen als seus vassalls valencians (nosaltres) el que ells fan amb els seus propis plançons perquè aprenguen a parlar la llengua dels fills de la Gran Bretanya. Aleshores quin interès hi ha a emprenyar  la gent i mobilitzar-la, crear un mal ambient social i fer que des de fora estant del País Valencià semble que sempre estem en una ebullició de protestes? La raó per “cremar” polítics amb accions sense trellat ha de ser de molt de pes. I tant, ja que els dictàmens que guien aquestes accions tenen un origen diví: L’Església Catòlica, que s’ha autonomenat des de fa segles la veu de Déu en la Terra, i la seua set infinita de poder com ha demostrat en els últims mil anys i escaig. Quan les coses no van massa bé s’enquista, s’amaga en una letargia diabòlica com la que fan els paràsits i suporta el que siga, tant que de vegades fa llàstima. Però quan veu que els seus bastards han adobat el terreny desperten i acaben amb tot el que s’interposa entre ells i les seues ànsies de dominació: llengües que puguen dispersar la seua força, persones que contradiguen les seues decisions, pobles infidels a la política neoliberal que ja veureu com a la fi hi és un llegat de Jesús i la seua pymes de fusteria.
En el cas concret de l’última ocurrència de l’Administració valenciana tenim una altra evidència d’aquesta ànsia de dominació social (aborregament)  per part de l’Església. En l’esborrany de decret de plurilingüisme tracta en igualtat de condicions l’escola pública i la concertada pel que fa els drets que atorga el decret, ara bé, quan dóna llibertat (paraula letal en la boca de la dreta) als centres a l’hora d’aplicar els manaments que contindrà el decret de manera que es puga triar entre el model “Inicial” i l’”Avanzado” ens podem posar a tremolar. En l’“Inicial”, si no es pot,  cap matèria s’ha d’impartir en anglès però és redueix la presència del valencià de fet i pel que fa la intenció d’ús. Si es tria el model “Avanzado” es podran impartir fins un terç de les matèries, preferiblement; en anglès, un altre terç en castellà i l’altre terç en valencià. Una volta tots els ingredients sobre la taula, si ara fem una ullada al panorama del centres públics veurem que els recursos humans d’aquestos per poder agafar el model avançat són escassos o inexistents, aleshores hauran d’agafar l’opció inicial. I qui agafarà l’opció trilingüe? Doncs sí, la concertada i la privada que poden obligar els seus treballadors a formar-se per impartir les seues matèries en anglès o simplement poden acomiadar a aquells que no puguen fer-ho i reemplaçar-los per gent nova i millor formada (“Unos 140 centros escolares se apuntan a la red plurilingüe. Casi dos tercios de los colegios inscritos en la provincia de Valencia son de titularidad privada o religiosa y se beneficiará de formación e innovaciónLevante 28/6/2011)..
Aquest procés desembocarà en un doble sistema educatiu: Una xarxa de centres públics sense identitat i sense cap atractiu educatiu, controlats de ben a prop pels comissaris polítics de la Conselleria (encara no ha llegit cap sindicat l’Ordre 45/2011, de 8 de juny en la qual s’atempta contra  la llibertat pedagògica dels professor mitjançant el control de les programacions didàctiques per part de la inspecció educativa?) i una altra xarxa formada per l’escola privada concertada i la privada en què es potencia l’anglès, es prestigia el castellà, el valencià ja no fa nosa i en la qual els alumnes poden estar escolaritzats i aïllats del món real des dels zero anys,  en escoletes afins a les entitats privades i subvencionades amb els diners de tots, fins els dèsset anys en què acaben el batxiller, de manera totalment gratuïta; millor encara, amb xecs-regal cada curs sense importar si els pares cobren 6.000€ o 200.000€, no importa, uns compraran llibres i els altres ja tenen per anar de copes durant un cap de setmana d’esquí.
Un cop posats els fonaments d’aquest maquiavèl·lic pla, en un futur proper  tindrem les tres xarxes escolars: La pública o d’auxili social on aniran els alumnes que impedeixen un bon desenvolupament de les classes actuals (xiquets i xiquetes amb deficiències o problemàtics, emigrants, fills de grups marginals...). La concertada on aniran aquells alumnes que hagen de formar el teixit productiu de la societat. I la privada on es formaran les noves elits socials (ens quedarien els alumnes que van als centres educatius de gran prestigi internacional, sobretot a l’estranger; alumnes que perpetuaran la dominació social que ja exerceixen els seus progenitors). Els alumnes de la pública eixiran de l’escola tan buits com van entrar, ara bé, els de la concertada i la privada eixiran al nou món amb una forta càrrega ideològica de caire religiós i que com veiem en els nostres dirigents polítics i empresarials, aquestos, després saben ser agraïts a les diferents congregacions religioses tot i donant privilegis (i altres coses) per a l’Església Catòlica que cada cop es fa més forta i denota amb més ànsia les ganes que té pel control econòmic de la societat (la prova del que dic la tenim en la creació de l’associació d’empresaris catòlics que té com a finalitats bàsiques la promoció de la doctrina social de l’església i prendre accions concretes contra la crisi, Levante 25/06/2011). A més, els alumnes de la privada i la concertada estaran ben entrenats per competir en aquest  món neoliberal on és normal  que el peix gran es menge el menut, com els hauran alliçonat durant pràcticament divuit anys. Segons les declaracions durant l’acte de la seua investidura del nou Conseller d’Educació Formació i Ocupació cal “orientar el sistema educativo  valenciano hacia el empleo” i no pas cap a la formació integral de la persona, això ho deixem per als poderosos (El País Comunitat Valenciana, 24/06/2011).
Els antics alumnes de l’escola pública formaran part de la mà d’obra no especialitzada, fàcilment prescindible i emmordassada amb ajuts de beneficència social que els mantindrà tranquils i en els seus guetos. Els antics alumnes de la concertada engrossiran les files de sectes amb nom de fruit sec, que a poc a poc van formant infermers, periodistes, mestres, treballadors socials... que podran exercir el domini de l’amo en tots els sectors més baixos de la societat. També formaran treballadors qualificats, tècnics, metges, professors, investigadors... que puguen controlar còmodament els habitants de la classe mitjana del nostre país i a més, que siguen un exemple a seguir per al “poble baix”. Per últim, els fruits de l’escola privada ens donaran uns resultats molt semblants als fruits de la concertada, però amb més poder: Els exalumnes de la privada engrossiran les files de l’obra de l’Església Catòlica i formaran els grups de poder empresarial i polític de la nostra societat.
I així es repeteix en la sanitat: cal fomentar un model públic que funcione malament, amague als ulls de la societat les desgràcies de la gent sense recursos i done l’oportunitat als neoburgesos d’execicir la pietat preceptiva de la Santa mare Església. Promouran un altre sistema de sanitat, concertat, que donarà una assistència suficient i que permetrà als treballadors rendir i treballar al màxim fins la fi de les seues vides. I, per últim, crearan una xarxa privada altament qualificada per  impedir al màxim la mortaldat i la incapacitat física  de les elits que ens dirigeixen i sense les quals no podríem viure, segons creuen ells.
Sembla una visió un poc apocalíptica, ja ho sé, però dóna sentit a eixes polítiques tòxiques i corruptes, sense càstig, a eixes polítiques de “cortina de fum” per desviar l’atenció d’altres assumptes més importants. Però encara estem a temps de parar-los els peus: Cal apartar l’Església del poder polític, fer del sistema públic una única xarxa per a tots, potenciar els concerts amb cooperatives laiques d’ensenyant amb models pedagògics innovadors i com a única ideologia la del respecte cap a tot el que ens envolta. Caldrà eliminar els concerts a les escoles catòliques ja que manipulen ideològicament i que l’ensenyament privat, si ha d’existir, que no s’alimente dels diners de tots; qui vulga eixe privilegi que el pague i a la fi dels diferents nivells educatius que els seus alumnes facen una prova per veure si estan capacitats i homologats per continuar els estudis oficials. S’ha de derogar la LODE, que el dret a triar centre educatiu siga innecessari gràcies a l’alta qualitat del sistema públic i així evitarem que l’Estat haja d’enriquir  l’església per mitjà d’esta trampa legal en forma de llibertat d’elecció dels centres docents i dels concerts educatius.


F. Xavier Miralles Martines

Licencia Creative Commons
CORTINES DE FUM DE LA DRETA VALENCIANA por F. Xavier Miralles Martínez se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-SinDerivadas 3.0 Unported.