S'ha produït un error en aquest gadget

dijous, 17 de març de 2011

IMMORTAL

Lenta, freda i pesant
repta la fatídica fi
no avisa ni toca a la porta
entra, i roba el seu botí.


Et pren alé, foc i color
restes immòbil, pres de tu mateix
ja no ets, ara estàs
t'esvaeixes lliure del teu feix.


Al teu voltant tot es torna plany
absència, solitud i dolor
s'apaga el foc i desapareix la llum
quan dorms el son de l'enyor.


Dia rere dia has sembrat les llavors
ara la collita esdevé solució
temps incert de guaret
aguait de resurrecció.