S'ha produït un error en aquest gadget

dimarts, 6 de desembre de 2011

XAVIER EN EL PAÍS DE LES PACOTILLES


Ja ve el Nadal i ens envaeix el seu esperit. Els carrers s’omplin de llums de colors i els balcons de barrocs ornaments. Ja està ací el Nadal i les cases regloten de dolços, cançons i figuretes fetes a Xina. Tot són bones intencions, falsos desitjos de felicitat i harmonia. S'acosta el Nadal.
El conill blanc salta una bardissa i paf! Del soroll em desperte suat i tremolós. Sí, ja hem encetat l’últim mes de l’any i pels dies del solstici d’hivern quan el sol passa pel primer punt de Capricorn i tenim el dia més negre de tot el calendari, l’Església celebra el naixement d’un home que va viure i va morir pobre com una rata. Si més no, contradictori amb la realitat eclesiàstica actual.
Com quan rodole pel cau del conill i traspasse la diminuta porta, igual, hui he eixit al carrer i m'he trobat en un nou món. Un esperit maligne s’havia apropiat de la gent i feia que gastaren el que no tenien i que desitjaren el que tenia el seu veí. Els nostres governants promovien el canvi climàtic, balafiaven electricitat i diners i creaven la zitzània entre els diversos carrers amb tot un enramat de llums que marejaven i camuflaven els semàfors. Els balcons els havien engalanat i creia que estava a Finlàndia, sí, feia fred però no veia cap ren, estrany. Rodabalcons de sagradesfamílies apareixien ací i allà com bolets, la qual cosa encara m’atordia més, potser fóra una setena columna d’Hamàs que volguera destruir els profinesos? No ho sabia però em feia por. Mentre anava pel carrer em sentia protagonista de The walking dead: Havia de fugir i amagar-me de les hosts de zombis que amb un somriure d’orella a orella venien desitjosos a besar-me i a xuclar-me tota la felicitat. Eren els mateixos zombis que quan les coses m'anaren malament desapareixerien el la foscor de les seues tombes.
Entrava en les cases i semblava que foren basars xinesos plens de figuretes de betlem de plàstic amb rostres amb reminiscències orientals, avets sintètics plens de boles de colors i garlandes inflamables, tot, rematat per llumetes estroboscòpiques i juganeres que hagueren captivat a qualsevol epilèptic. Accedia al menjador i la música pastosa que saturava les neurones per tot arreu sonava com un mantra anunciador d'alguna desgràcia. Vaig mirar la taula: Safates plenes de dolços em temptaven i asseguraven el pa dels treballadors de gimnasos, tendes d’esport i de les farmacèutiques del sector de la diabetis.
Ja ha arribat el Nadal, quina sort, això vol dir que prompte s’acabarà, podrem eixir tranquils al carrer i afrontar amb valor la realitat del nou any que s’apropa que de segur que ens portarà més d’un disgust. Però també ens durà alguna alegria, per xicoteta que siga, com l’oriol que torna del paradís africà a la nostra terra per engendrar nova vida plena d’esperança. Bon solstici a tothom.
Xavier Miralles Martines

Llicència de Creative Commons
XAVIER EN EL PAÍS DE LES PACOTILLES de Xavier Miralles Martínez està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons