S'ha produït un error en aquest gadget

dilluns, 14 de novembre de 2011

PERTINÈNCIA


Sembla mentida el que es pot llegir aquestos dies en els editorials de tots els diaris de dreta i en els pocs que hi ha de més progressistes (d’esquerra no hi ha cap, que jo sàpiga). Tot són desqualificacions ja no tan sols als adversaris sinó ara també als votants de l’opció contraria a la del periodista. És sensat pensar que defenguen la seua idea política, però d’això a l’escarn del contrari se’n va un bon tros.
Altra cosa que sembla estar produint-se d’unes eleccions ençà és que els sondejos electorals no serveixen per saber la intenció de vot sinó tot al contrari; les enquestes d’opinió determinen el vot en molts casos. Pense que deu ser per l’afany humà d’apostar sempre sobre segur; la qual cosa aprofiten els mitjans de comunicació i els poders fàctics per girar el rumb polític d’un estat sobirà.
No gens menys curiós sembla el fet que la classe obrera vote a la dreta i en menys proporció a l’inrevés, que les classes dirigents voten a l’esquerra. El primer cas sembla kafkià. Com un obrer de la construcció, un funcionari públic, un treballador de banca o un empleat del comerç poden votar a aquells que van a utilitzar-los com a mà d’obra barata fins que els hagen tret tot el suc i després els llançaran a la deriva neoliberal sense cap protecció social? El segon cas seria desitjable.
I què esperem d’uns partits polítics majoritaris que tenen hui per hui l’Església com el quart poder de l’Estat? Quan s’acabarà eixa dependència i eixa por a l’Església per part dels polítics? Quan l’Església deixarà de voler dominar la societat i vetllarà pel bé dels més desfavorits en compte d’arrimar-se al sol que més escalfa (el de l’or, l’Euro, el Dolar...) i amassar poder terrenal? Com n’està  l’Església de deslligada del seu poble,  que a València;  com podem llegir en la premsa,  han editat abans un devocionari i fan catequesi en xinés que no pas en valencià? Quin millor exemple podríem veure de rendició dels poders religiosos als poders econòmics?
Ara, ja només ens queda esperar que qui resulte elegit com a president de l’Estat Espanyol ens ajude a eixir de la situació econòmica en què ens trobem sense que ho haja de pagar la gran majoria de la població, els més pobres, encara que siga l’opció més senzilla (retallar en beneficis socials, qui els vulga que se’ls pague; resa el mantra neoliberal). Que els polítics justifiquen el seu sou posant els mitjans adequats per crear riquesa, no per a ells sinó per a tots i que el poble vote de manera pertinent als seus interessos i no enlluernats o embogits pels cants de sirena:
[...] Qui acosta la seua nau sense saber-ho i escolta la veu de les Sirenes ja mai més es veurà envoltat de la seua esposa i dels seus tendres fills, plens d’alegria perquè ha tornat a casa; abans bé, l’encisen aquestes amb el seu sonor cant assegudes en un prat on les envolta un gran munt d’ossos humans putrefactes, coberts de pell seca. Fes passar de llarg la nau i, fonent cera agradable com la mel, unta les orelles dels teus companys perquè cap d’ells les escolte [...]. Homer, L’Odissea, Cant XII. Traducció personal.



(Xicotet homenatge a un gran poble, el grec; que ens va donar la cultura, el nostre model social i polític, l’art... i que ha estat afonat per polítics incompetents i un mercat despietat).
Xavier Miralles Martines