S'ha produït un error en aquest gadget

dilluns, 31 d’octubre de 2011

PRESENTACIÓ DE LA FIRA DE TOTS SANTS


Benvinguts siguen tots a la inauguració de la Fira de Tots Sants de Cocentaina: Autoritats estatals, autonòmiques, provincials, comarcals i locals. I sense cap afany de menysprear la vàlua de ningú, també volem donar una especial benvinguda a totes les persones arribades d’arreu del nostre territori i a tots els habitants de la nostra vila comtal. Bon dia a tots i bona fira!
Per a la colla de tabals i dolçaines el Mal Passet de Cocentaina és un plaer molt gran poder formar part un any més de la nostra Fira. Enguany estem recollint la llavor que sembràrem fa dos anys durant la Fira del nostre desè aniversari. D’aquella inoblidable Dolça Fira va sortir un Esclat de Fira que ressonarà d'ací una estona pels carrers del nostre poble i ara mateix podran escoltar una obertura musical inspirada en la nostra Fira de Tots Sants que de ben segur  ben aviat es convertirà en el seu himne.
Anem a interpretar-los  l’obertura Fira de Tots Sants dirigida pel seu compositor, i director de la nostra colla, Francisco Valor amb la col·laboració vocal del Cor de Cambra Discantus de Cocentaina.
Aquesta peça musical esdevindrà la baula que lligarà definitivament la nostra Fira a la seua terra, a  la Cocentaina que va veure nàixer aquest  gran esdeveniment al al si de la corona catalanoaragonesa ara fa 665 anys en aquell llunyà  mes de setembre del 1346. Els sons de la dolçaina ressonen a la nostra terra valenciana des de ben antic i de ben segur que sempre van acompanyar i acompanyaran la nostra celebració, però a més escoltarem un altre element sonor que ens recorda que la Fira és del poble i per al poble, oirem les veus de la Fira gràcies al cor de cambra Discantus, les veus de tota la gent que ha passat any rere any per Cocentaina i ens ha ajudat a forjar el nostre tarannà.
Esperem que els agrade aquesta melodia, que arrele en tots vostès i encara que només siga per uns instants que tots se senten socarrats de Cocentaina, cocentainers i cocentaineres orgullosos de les seues arrels i devanits per tots els fruits que hem donat i que donarem durant molts anys més gràcies a ser poble, i part d’un poble i d’una cultura que ens caracteritzà i que ens ha integrat en aquest el nostre territori desitjós d’acollir  les noves llavors que han de florir i donar els fruits que ens perpetuaran com a poble orgullós de la seua singularitat.
Que gaudisquen de la nostra evocadora música, de la nostra Fira i del nostre poble, que per uns instants eterns, serà de tots.
Moltes gràcies.

diumenge, 2 d’octubre de 2011

GATADES


Els gats ben prompte van comprendre que la vida en les llars egípcies els resultaria més fàcil que en el medi salvatge, però aquesta comoditat els va suposar encarregar-se d’exterminar els rosegadors que malmetien les abundants collites de la vora del Nil. Tan grata va ser està simbiosi que els egipcis van consagrar un lloc en el seu divinari a Bastet, deessa de la joia amb cos de dóna i cap de gat. Els fenicis van ser els primers que van exportar els gats arreu de les costes del Mediterrani. Després els romans els van portar al capdavant dels seus exercits ja que per a ells simbolitzaven la victòria a la qual van sotmetre la conca del Mare Nostrum i moltes altres terres bàrbares. Només durant el fosc temps de la dominació de l’Església medieval el felí va ser considerat un símbol de bruixeria i per tant calia abatre’ls amb la seva propietària. Els francesos, la seva racionalitat i Napoleó al capdavant, van tornar els gats al seu estatus casolà perquè acabaren amb les plagues de rates que assolaven el Vell Continent.
D’un quant temps ençà, els carrers i les places dels pobles i ciutats s’han omplert de gats. La major part dels felins estan llustrosos i ociosos, prenen el sol damunt els cotxes i fugen mandrosament quan se senten en perill. Sembla que vivim perpètuament a la Torre Argentina de la Ciutat Eterna. No són animals que molesten gaire; però al voltant dels mixanos ha nascut una moda que caldria posar sota el microscopi sociològic.
Si abans els gats residien en la nostra casa, els alimentàvem i ells ens netejaven la llar de molestos rosegadors; ara les persones alimenten els gats del carrer sense allotjar-los, cosa que produeix almenys, tres elements molestos: Brutícia, una procreació excessiva de felins i la deixadesa en la seva funció de caçadors.
Pel que fa la brutícia, hui en dia, els llocs destinats per a l’esbarjo o les zones de pas dels humans estan plens de menjadores i abeuradors per als gats que a més de sobrealimentar-los, embruten, molesten, fan olor i nodreixen les paneroles. Sobre la seva tasca de predadors, els gats han deixat de fer-la, ni per menjar, ni per jugar; estan ociosos i el no fer res els adormix fins i tot l’instint de caçar. Per últim, aquestos moixos com que estan ben nodrits es reprodueixen com si foren ratolins, creix el seu nombre i s’incrementa el perill de mossegades i arrapades o d’accidents de trànsit per la seva culpa.
A tot açò, se suposa que algú, siga una entitat privada o pública, està duent a terme algun tipus de control veterinari per impedir les zoonosis (dermatofitosi, difilobotriasi, pasteurel·losi; o la més popular de totes, la toxoplasmosi) i a més, la societat espera també una acció pedagògica per part d’eixos agents socials que frene eixe hàbit insalubre sense el qual la quantitat de gats al carrer seria la que puguera suportar l’ecosistema urbà.
No demane el seu extermini, com tampoc el de casos semblants com ara els coloms o, quasi segur que molt aviat ho seran també, els dels massa simpàtics i descarats esquirols que comencen a omplir els nostres parcs. Només vull un poc de seny per part de tothom: Els uns, associacions i administració, que eduquen les persones per evitar l’abandonament de mascotes ja que això propicia l’aparició de les molestes menjadores pels carrers. I que els altres, aquelles persones que empeses per un atàvic sentiment d’apropament a la natura i a la seva fauna, aquests últims, que es posen en contacte amb els experts adequats i que els canalitzen eixe ímpetu irrefrenable cap a accions organitzades en pro de la vida salvatge urbana com ara l’esterilització de gats i gossos abandonats o el seu tractament veterinari.
Qui gaudisca dels gats, sense cap dubte els ha d’adoptar i els ha de fer un lloc en sa casa com s’ha fet des de fa més de vuit mil anys. Que els alimente i que els cuide i que els mixans els donen a canvi, ara ja no la seva destresa caçadora sinó la seva capacitat terapèutica per fer-nos sentir bé. Així, matem dos pardals d’un sol tir: Per una banda els amants dels gats satisfan els seus impulsos de socórrer els que ells pensen indefensos éssers vius  i per l’altra, la resta de pobladors de les urbs que no posseixen eixa sensibilitat podran, si més no, viure en un medi menys infecte i més segur.
Xavier Miralles Martines