S'ha produït un error en aquest gadget

dissabte, 6 d’agost de 2011

RECEPTES MÈDIQUES AMB FACTURA, QUINES MENTS MÉS PRIVILEGIADES LES DELS NOSTRES POLÍTICS!


Què bonic seria ser polític, vertaders privilegiats del segle XXI que o acaben fent-se rics en alguna empresa privada amb la qual es van portar bé quan tenien influències o busquen com parasitar la societat des del seu escó fins a la fi dels seus dies. Tenim el cas recent del nostre expresident que no vol deixar d’influir en el món del poder ni pot deixar d’omplir-se la butxaca, cosa que fa prou malament si tenim en compte que amb un sou astronòmic només ha sigut capaç d’estalviar vora 900€ des que és Molt Honorable; però que és molt coherent amb la seua mala administració pecuniària del País Valencià que està arribant al punt d’abocar-nos a la bancarrota per a la posterior privatització dels serveis públics tot i començant per l’educació i la sanitat.
També és veritat que hi ha alguns polítics amb bona voluntat, pocs, que tenien un treball digne i han volgut dedicar part de la seua vida a fer de la nostra societat un lloc millor. Aquestos polítics els reconeixerem perquè un dia tornen a treballar en el seu ofici d’origen i encara que arrosseguen alguns privilegis sobretot a nivell de pensions, no dissenyen la seua vida al voltant de la xuclada perpètua dels impostos dels treballadors.
Però què podem dir de la bona voluntat dels polítics que de ben joves, sense pràcticament experiència laboral o amb una experiència de pantomima, han començat a medrar dins del partit (perquè no és cert que qualsevol s’apunta a un partit i es converteix en candidat, cal... cal fer de tot) amb la finalitat d’abastar els més alts nivells de poder possible (que equivalen a més privilegis: sous, secretària, cotxe oficial, guardaespatlles, dietes... que amb un poquet de sort els romandrà de per vida!) amb l’únic fi de fer de la política el seu mitjà de vida (i d’enriquiment). Polítics que quan es gira la truita i ja no són ben vistos pels ombrívols capitostos del partit i perden el seu favor polític, si no fóra per tots els privilegis que s’han  autoatorgat prompte passarien fam i com que no tenen ni ofici ni benefici, si no han sigut bons amb algun empresari, difícilment trobaran un treball.
Caldria, ja, un referèndum sobre els privilegis dels polítics i que intenten convèncer-nos de per què ells són uns treballadors privilegiats i especials si en general ni abans ni després de la seua vida política mai no han destacat en res. Acaben, com a molt, de simples assessors de compromís (això sí, ben pagats) que quan veuen les banyes del bou són els primers a abandonar el vaixell, com per exemple va fer Rato quan va estar econòmicament miop al capdavant del FMI (i per cert, la seua gestió a més de ser nefasta va ser d’un servilisme total als mercats). Quants polítics coneixem que després de la seva vida política hagen esdevingut líders empresarials o intel·lectuals? Aleshores, per què han d’estar en el més alt dels altars socials? Tenim clars exemples d’eixes ments privilegiades: Uns es deixen enganyar per serveis d’espionatge estrangers, Aznar, altres no veuen vindre una crisi mundial, Zapatero, o uns més propers, nomenen assessors de caixes d’estalvi que s’encarreguen de buidar-les i deixar-les en bancarrota, Camps.
I tot açò aflora perquè vaig anar a pels meus medicaments contra l’al·lèrgia (provocada per un mal control mediambiental dels contaminants en suspensió aèria per part dels polítics) i amb les receptes em van entregar una mena de factura amb el càlcul de quant costa el meu tractament. Eixos polítics tan brillants que han tingut eixa genial idea si al darrere no hi tingueren la intenció de manipular-nos psicològicament perquè en un futur proper acceptem una reducció de prestacions socials, haurien d’haver posat, per a ser justos; al costat d’eixa despesa, el valor dels 20 anys que porte cotitzant a la Seguretat Social (o tres o dotze, o trenta-tres o quaranta, els que siguen). Si considerem la meua aportació a la Seguretat Social com si haguera sigut un pla de pensions amb uns rendiments reportats mínims, calcule que haguera obtingut uns 60.000€ pels 20 anys de treball (uns 200.000€ per a 40 anys). Amb la inclusió en la damunt dita factura dels meus ingressos a la caixa comuna al costat de les meues despeses mèdiques haguera pogut constatar amb orgull tant la meua aportació al bé comú, com la bondat del nostre sistema de previsió social. La manera com ho han fet, demostra l'afany de l'Orxata Party valencià d'anar reduint proteccions socials en pro d'una societat cada cop més desvalguda socialment i per tant més manipulable políticament i econòmica.
Xavier Miralles Martines

Licencia de Creative Commons
RECEPTES MÈDIQUES AMB FACTURA, QUINES MENTS MÉS PRIVILEGIADES LES DELS NOSTRES POLÍTICS! by F. Xavier Miralles Martínez is licensed under a Creative Commons Reconocimiento-SinObraDerivada 3.0 Unported License.