S'ha produït un error en aquest gadget

divendres, 22 de juliol de 2011

BUFS ESTIUENCS


Amb l’arribada de l’estiu i la pujada de les temperatures hi ha moments “buf!” en què una davallada brusca de la tensió arterial deguda al comportament dels fluids corporals sotmesos a les altes temperatures amb l’afegit d’una alta pressió atmosfèrica causada pels anticiclons estiuencs ens deixa aixafats i fora de joc vital. Però aquest estiu promet: No són només les causes físiques les culpables de les decaigudes. Ara s’hi afegeixen les metafísiques: 

Mentre escric este article a les portes del TSJ, a València, espere l’arribada anunciada del Molt Honorable amb la intenció de declarar-se culpable, revol de periodistes, falsa alarma. Portes tancades. Portes obertes, revol de periodistes, ara ve; obriu pas... Però no apareix ningú i acabe l’article sense veure al famós home dels vestits “hui-me’ls-pague-jo-demà-me’ls-regalen”. Vaig a dinar a casa, faig la becadeta i m’alce amb la veu seràfica de la ràdio del veí que anuncia la dimissió del president. Diu que no ha comés cap delicte, però... fa unes hores no volia acceptar la culpa i la multa com van fer dos dels quatre imputats? La veritat, costa. 

Ara d’una manera freudiana em ve al cap un altre personatge del carnaval polític: El President del congrés dels diputats de l’Estat Espanyol el molt “socialisto” en José Bono. Segueix amb la seua guerra del decor a l’hora d’entrar en els seus dominis. A partir d’ara, influït segurament per les seues imparables visites a la parròquia del seu barri, no es podrà entrar al congrés vestit de manera indecorosa (segons els seus barems, clar), ni treballadors, ni visitants, ni polítics. I realment els polítics vestits amb decor seran els que més honoren la institució democràtica? Una dona amb minifalda o un home amb pantalons curts estaran deshonrant el congrés més que els polítics corruptes que el visiten i hi romanen o els absentitstes que només el visiten en les votacions transcendentals (correctament vestits, clar) per justificar el seu sou i les seues dietes? 

I més relacions psicològiques em porten ara a la memòria un altre insigne personatge: El president d’una institució tan degradada com la CEOE heretada de Díaz Ferrán, el infalible Juan Rosell. El president de la institució que ens salvarà de la crisi mundial declarà que els funcionaris són prepotents, clar, n’hi ha de funcionaris, de dependents de supermercat, fabricants de joguets, directius d’hidroelèctriques, empleats de banca o de gasolinera i fins i tot empresaris i dirigents de patronals o de sindicats que son prepotents. Però la majoria dels funcionaris fan el seu treball tan bé com poden i els deixen i a més, són la locomotora dels beneficis socials dels treballadors ja que ells encara poden fer valdre els seus drets obrers i això incomoda els empresaris que cada volta volen retallar més i més tots els avanços socials dels treballadors en benefici de la seua butxaca. A més, vol que es penalitze els funcionaris que no compleixen amb el seu treball (no diu res de premiar els que ho fan bé, clar eixa és la seua obligació). Però qui els sanciona a ells que des de fa anys ens demostren que sense les ajudes de la mamella estatal no són capaços de fer del nostre país un estat capdavanter industrialment parlant? Ells el que volen és beneficis ràpids, EREs, tancament d’empresa i obrir-la amb un altre nom o deslocalitzar-la a un país on els treballadors només siguen objectes d’usar i tirar i els funcionaris amb un sobre ple de bitllets faciliten totes les seues gestions. 

Per relaxar-me un poc de tanta impressió vaig a un típic acte estiuenc i l’alcalde, regidor o polític de torn que el presenta ens delecta amb un discurs improvisat, un desgavell d’idees i de llocs comuns de la política i els més valents, que el fan en valencià, ens fascinen amb un nivell de llengua més propi d’un mal estudiant de secundària que d’un representant del poble. Si avaluarem el nivell de llengua d’eixos polítics de segur que no superarien els estàndards dels informes PISA i estarien al nivell dels habitants del Kirguizistan (amb tot el respecte cap als kirguís). 

Torne a casa, engegue el televisor i el buf! ja em deixa KO. Veig el sant rostre de la sapiència, l’eteri Eduard Punset, adalil de la ciència i de la cultura a qui tenia en el més gran dels altars de l’admiració pròpia i aliena, repetisc, el veig fent l’anunci d’un pa de motlle industrial. El gran guru de la cultura s’ha venut als mercats mundials per un grapat d’euros (o dòlars o iuans, ves a saber). En un acte agònic digne de pel·lícula em trec de damunt la llosa que m’ha esclafat físicament i ànimica, trec forces de la meva indignació i l’esborre com a amic del Facebook i ara sí, descanse en pau després d’una jornada esgotadora de bufs rere bufs.

Revisat el 24/07/2011 13.50h




  Xavier Miralles Martines



BUFS ESTIUENCS by Xavier Miralles Martínez is licensed under a Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported License.

Creado a partir de la obra en elblocdexavi.blogspot.com.