S'ha produït un error en aquest gadget

dijous, 30 de juny de 2011

TENDRA INNOCÈNCIA

Comentari al bloc de Marina López EN LA CABEZA DE UNA ADOLESCENTE

Que tendra és la innocència i com n’és d’atrevida la ignorància. Marina, el més important en esta vida no són els idiomes, segons el teu raonament el més important és algun idioma: l’anglès, el castellà (espanyol, a Espanya s’entén qualsevol llengua parlada a l’estat, gallec, català o valencià si ho prefereixes, i èuscar, a més de moltes altres com l’arenés, el lleonès, l’aragonès...), el xinés i un poc de francès. Marina el més important és aprendre un poc de tot i un molt del que t’agrade, ser competent en la teua feina i feliç en la teua vida.
 Una llengua no és millor per l’ús que se li dóna, sinó pel prestigi que du al seu darrere (valencià i anglès més de mil anys de literatura i cultura) i per l’orgull dels que la parlen ja que això els arrela a la seua terra (parlar llengües prestigioses fora del seu lloc natural ens aliena) i com a fills agraïts, rebem l’herència mil·lenària dels nostres avantpassats amb orgull (català, castellà, francès...). I és important que aprengues valencià per la mateixa regla de tres que t’atrau el xinés, entendre’ns als que parlem valencià i respectar-nos quan l’usem a casa nostra (de més enllà dels Pirineus fins a més enllà del Segura i dins del mar a les Illes Balears i un poc a Sardenya) i no per la simple xafarderia d’escoltar converses alienes de botigueres. I per cert, quan aprengués xinés segurament el que aprendràs és mandarí i entraràs a algunes tendes on parlen alguna de les altres 12 llengües (ells les anomenen dialectes per culpa del exacerbat nacionalisme comunista xinés que com els nacionalismes feixistes espanyols han volgut esborrar tot allò que no uniforme la societat per tal de sotmetre-la millor) del territori xinés i et quedaràs com fava, sense entendre res, si no t’ho creus ves al cinema, que també és cultura, i mira “Un cuento Chino”.
Pel que fa el teu odi al sistema d’ensenyament públic supose que vindrà arran d’alguna mala experiència personal ja que tu mateixa t’autodenomines “una chica (...) que no le gusta estudiar” jo he treballat en l’ensenyament privat 10 anys i en fa 9 que ho faig en el públic i et puc assegurar que sóc igual de bo o de roí, amb una única diferència, que en la privada jo era una ferramenta del meu amo i els estudiants, com tu, i els seus pares, la nostra gallina dels ous d’or. Jo no tenia cap dret i a vosaltres us enganyàvem amb l’embolcall d’una magna presentació però el que preteníem era introduir-vos la nostra ideologia i programar-vos perquè quan calguera fóreu agraïts a la institució. Es veritat que a la pública hi ha mals professors, però tu no dius res ni dels bons professors que has tingut, ni dels altres professors del teu centre actual, el de castellà, el de matemàtiques, el d’educació física, tots són brillants i políglotes?  Marina jo parle 4 idiomes (i vaig començar alemany i xinés), tinc diversos premis d’innovació pedagògica i no crec que ara t’agrade estudiar més que abans, ara simplement et donen la mateixa píndola amb un poc de sucre, el que crec és que estan aplanant el camí per convertir-te en una esclava del sistema neoliberal que ens ha portat a la crisi actual. A les classes baixes i mitjanes les enfonsa en el fang i catapulta a l’èxit a les classes altes gràcies a la gent sotmesa al sistema que es creu que cal ser productiu per a “ells”, permutar moltes voltes de lloc de treball així sempre tenen carn fresca i tu als quaranta et cremes professionalment  i no vals per a res, saber idiomes i no haver de pagar traductors, intèrprets... Però el que cal és canviar el sistema per un que ens respecte com a persones i que el tresor més gran que tinguem siga el temps per a nosaltres, els nostres fills o pares, amics o familiars. Ànim, que encara que no vas molt ben encaminada escrius bé i això sembla que t’ho han ensenyat els incompetents professors i mestres de l’ensenyament públic. Una abraçada.

dilluns, 27 de juny de 2011

CORTINES DE FUM DE LA DRETA VALENCIANA

Aquest escrit surt a la llum arran d’un comentari que vaig fer a un article de l’amic Alfons Esteve (El Temps, núm. 1409, de 14 de juny de 2011) sobre el plurilingüisme galleguitzador que vol imposar l’exconseller d’educació Alejandro Font de Mora Turon i que ha assegurat que rcolzarà el nou conseller José Ciscar. Alfons em va encoratjar a convertir la meva crítica colèrica en un nou article, ara no sobre el plurilingüisme arrasador i lingüicida d’una dreta rancuniosa i venjativa si no sobre tot el que hi ha al voltant d’eixes accions que no per desgavellades no deixen d’estar menys programades.
Quina és la intenció oculta del Govern Valencià (del PP, de la dreta espanyolista) en gran part de les seues accions? Esborrar el valencià? Sí, però de rebot, com a acte populista que acontente part del seu electorat. Fer-nos anglòfons? No,  ja que els nostres polítics no apliquen als seus vassalls valencians (nosaltres) el que ells fan amb els seus propis plançons perquè aprenguen a parlar la llengua dels fills de la Gran Bretanya. Aleshores quin interès hi ha a emprenyar  la gent i mobilitzar-la, crear un mal ambient social i fer que des de fora estant del País Valencià semble que sempre estem en una ebullició de protestes? La raó per “cremar” polítics amb accions sense trellat ha de ser de molt de pes. I tant, ja que els dictàmens que guien aquestes accions tenen un origen diví: L’Església Catòlica, que s’ha autonomenat des de fa segles la veu de Déu en la Terra, i la seua set infinita de poder com ha demostrat en els últims mil anys i escaig. Quan les coses no van massa bé s’enquista, s’amaga en una letargia diabòlica com la que fan els paràsits i suporta el que siga, tant que de vegades fa llàstima. Però quan veu que els seus bastards han adobat el terreny desperten i acaben amb tot el que s’interposa entre ells i les seues ànsies de dominació: llengües que puguen dispersar la seua força, persones que contradiguen les seues decisions, pobles infidels a la política neoliberal que ja veureu com a la fi hi és un llegat de Jesús i la seua pymes de fusteria.
En el cas concret de l’última ocurrència de l’Administració valenciana tenim una altra evidència d’aquesta ànsia de dominació social (aborregament)  per part de l’Església. En l’esborrany de decret de plurilingüisme tracta en igualtat de condicions l’escola pública i la concertada pel que fa els drets que atorga el decret, ara bé, quan dóna llibertat (paraula letal en la boca de la dreta) als centres a l’hora d’aplicar els manaments que contindrà el decret de manera que es puga triar entre el model “Inicial” i l’”Avanzado” ens podem posar a tremolar. En l’“Inicial”, si no es pot,  cap matèria s’ha d’impartir en anglès però és redueix la presència del valencià de fet i pel que fa la intenció d’ús. Si es tria el model “Avanzado” es podran impartir fins un terç de les matèries, preferiblement; en anglès, un altre terç en castellà i l’altre terç en valencià. Una volta tots els ingredients sobre la taula, si ara fem una ullada al panorama del centres públics veurem que els recursos humans d’aquestos per poder agafar el model avançat són escassos o inexistents, aleshores hauran d’agafar l’opció inicial. I qui agafarà l’opció trilingüe? Doncs sí, la concertada i la privada que poden obligar els seus treballadors a formar-se per impartir les seues matèries en anglès o simplement poden acomiadar a aquells que no puguen fer-ho i reemplaçar-los per gent nova i millor formada (“Unos 140 centros escolares se apuntan a la red plurilingüe. Casi dos tercios de los colegios inscritos en la provincia de Valencia son de titularidad privada o religiosa y se beneficiará de formación e innovaciónLevante 28/6/2011)..
Aquest procés desembocarà en un doble sistema educatiu: Una xarxa de centres públics sense identitat i sense cap atractiu educatiu, controlats de ben a prop pels comissaris polítics de la Conselleria (encara no ha llegit cap sindicat l’Ordre 45/2011, de 8 de juny en la qual s’atempta contra  la llibertat pedagògica dels professor mitjançant el control de les programacions didàctiques per part de la inspecció educativa?) i una altra xarxa formada per l’escola privada concertada i la privada en què es potencia l’anglès, es prestigia el castellà, el valencià ja no fa nosa i en la qual els alumnes poden estar escolaritzats i aïllats del món real des dels zero anys,  en escoletes afins a les entitats privades i subvencionades amb els diners de tots, fins els dèsset anys en què acaben el batxiller, de manera totalment gratuïta; millor encara, amb xecs-regal cada curs sense importar si els pares cobren 6.000€ o 200.000€, no importa, uns compraran llibres i els altres ja tenen per anar de copes durant un cap de setmana d’esquí.
Un cop posats els fonaments d’aquest maquiavèl·lic pla, en un futur proper  tindrem les tres xarxes escolars: La pública o d’auxili social on aniran els alumnes que impedeixen un bon desenvolupament de les classes actuals (xiquets i xiquetes amb deficiències o problemàtics, emigrants, fills de grups marginals...). La concertada on aniran aquells alumnes que hagen de formar el teixit productiu de la societat. I la privada on es formaran les noves elits socials (ens quedarien els alumnes que van als centres educatius de gran prestigi internacional, sobretot a l’estranger; alumnes que perpetuaran la dominació social que ja exerceixen els seus progenitors). Els alumnes de la pública eixiran de l’escola tan buits com van entrar, ara bé, els de la concertada i la privada eixiran al nou món amb una forta càrrega ideològica de caire religiós i que com veiem en els nostres dirigents polítics i empresarials, aquestos, després saben ser agraïts a les diferents congregacions religioses tot i donant privilegis (i altres coses) per a l’Església Catòlica que cada cop es fa més forta i denota amb més ànsia les ganes que té pel control econòmic de la societat (la prova del que dic la tenim en la creació de l’associació d’empresaris catòlics que té com a finalitats bàsiques la promoció de la doctrina social de l’església i prendre accions concretes contra la crisi, Levante 25/06/2011). A més, els alumnes de la privada i la concertada estaran ben entrenats per competir en aquest  món neoliberal on és normal  que el peix gran es menge el menut, com els hauran alliçonat durant pràcticament divuit anys. Segons les declaracions durant l’acte de la seua investidura del nou Conseller d’Educació Formació i Ocupació cal “orientar el sistema educativo  valenciano hacia el empleo” i no pas cap a la formació integral de la persona, això ho deixem per als poderosos (El País Comunitat Valenciana, 24/06/2011).
Els antics alumnes de l’escola pública formaran part de la mà d’obra no especialitzada, fàcilment prescindible i emmordassada amb ajuts de beneficència social que els mantindrà tranquils i en els seus guetos. Els antics alumnes de la concertada engrossiran les files de sectes amb nom de fruit sec, que a poc a poc van formant infermers, periodistes, mestres, treballadors socials... que podran exercir el domini de l’amo en tots els sectors més baixos de la societat. També formaran treballadors qualificats, tècnics, metges, professors, investigadors... que puguen controlar còmodament els habitants de la classe mitjana del nostre país i a més, que siguen un exemple a seguir per al “poble baix”. Per últim, els fruits de l’escola privada ens donaran uns resultats molt semblants als fruits de la concertada, però amb més poder: Els exalumnes de la privada engrossiran les files de l’obra de l’Església Catòlica i formaran els grups de poder empresarial i polític de la nostra societat.
I així es repeteix en la sanitat: cal fomentar un model públic que funcione malament, amague als ulls de la societat les desgràcies de la gent sense recursos i done l’oportunitat als neoburgesos d’execicir la pietat preceptiva de la Santa mare Església. Promouran un altre sistema de sanitat, concertat, que donarà una assistència suficient i que permetrà als treballadors rendir i treballar al màxim fins la fi de les seues vides. I, per últim, crearan una xarxa privada altament qualificada per  impedir al màxim la mortaldat i la incapacitat física  de les elits que ens dirigeixen i sense les quals no podríem viure, segons creuen ells.
Sembla una visió un poc apocalíptica, ja ho sé, però dóna sentit a eixes polítiques tòxiques i corruptes, sense càstig, a eixes polítiques de “cortina de fum” per desviar l’atenció d’altres assumptes més importants. Però encara estem a temps de parar-los els peus: Cal apartar l’Església del poder polític, fer del sistema públic una única xarxa per a tots, potenciar els concerts amb cooperatives laiques d’ensenyant amb models pedagògics innovadors i com a única ideologia la del respecte cap a tot el que ens envolta. Caldrà eliminar els concerts a les escoles catòliques ja que manipulen ideològicament i que l’ensenyament privat, si ha d’existir, que no s’alimente dels diners de tots; qui vulga eixe privilegi que el pague i a la fi dels diferents nivells educatius que els seus alumnes facen una prova per veure si estan capacitats i homologats per continuar els estudis oficials. S’ha de derogar la LODE, que el dret a triar centre educatiu siga innecessari gràcies a l’alta qualitat del sistema públic i així evitarem que l’Estat haja d’enriquir  l’església per mitjà d’esta trampa legal en forma de llibertat d’elecció dels centres docents i dels concerts educatius.


F. Xavier Miralles Martines

Licencia Creative Commons
CORTINES DE FUM DE LA DRETA VALENCIANA por F. Xavier Miralles Martínez se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-SinDerivadas 3.0 Unported.

dilluns, 6 de juny de 2011

ACAMPATS




Acampada de Sol, un ambient molt agradable, sembla un camp de refugiats però ben organitzat. Ànim als indignats que tots en som un poc!

dimecres, 1 de juny de 2011

SOM FESTA PERQUÈ SOM POBLE



La Colla de Dolçaines i Tabals Mal Passet de Cocentaina ha experimentat un gran avanç des del seu desé aniversari. No us avorrirem amb disquisicions inútils però volem compartir amb tots vosaltres els nostres sentiments.
Sembla que els deu anys d'existència de l'entitat van donar pas a la seua vida adulta. El que va nàixer com un grup d'amics que mentre rescataven de l'oblit l'instrument que de sempre va formar part de la nostra vida festiva volien passar-s'ho bé, ha acabat com una colla amb un projecte de futur ben seriós: créixer i anar millorant per satisfer la confiança que el poble de Cocentaina ha dipositat en nosaltres.
Sense cap dubte, el moment clau per a la nostra colla va ser la Fira del 2009, moment, en què vam donar tot el que artísticament teníem i molt més. Durant aquells dies vam aconseguir abastar una fita musical que ara s'ha vist materialitzada en un disc compacte amb la música que no va parar de sonar durant aquells enyorats dies de Fira. Disc, que ja fa el número dos per a la colla i que passarà també a formar part del nostre llegat al patrimoni cultural local.
A més del nostre envit musical i artístic, no hem d'oblidar la nostra aposta de futur basada en el planter d'educands. Els estudiants de dolçaina i tabal a poc a poc van creixent i incorporant-se a la nostra entitat. Les escoles de música del nostre poble estan tan plenes d'alumnes de dolçaina que hom diria que alguna parella de dolçainer i tabaleter màgics extreta d'una rondalla d'Enric Valor els hagués encisat perquè així, tot i aprenent, el so de la nostra música no pararà mai de sonar pels carrers de Cocentaina.
Ara bé, el que realment no para en tot l'any és la nostra activitat: passacarrers, processons, acompanyaments, concerts, trobades, xarangues, festes de moros i cristians, actuacions de carrer o sobre l'escenari... no aturem mai, o millor dit; quasi mai, perquè per a nosaltres el descans de l'any musical comença amb la fi de les nostres festes de moros i cristians. Eixa és per a nosaltres la traca final, el moment de l'any en què donem al poble tota la nostra collita musical. Estem tot un any millorant, treballant, assajant i actuant per arribar a la segona setmana d'agost i viure amb els festers i amb tot el nostre poble una catarsi musical inimaginable.
Per a nosaltres la nostra festa ho és tot i per això durant els dies de festes ens agradaria estar presents en tots els actes musicals festers però, tot i que no hi podem estar; molt a pesar nostre, la nostra presència se sent durant eixes xafogoses jornades d'estiu. Acompanyem al Sant Hipolitet en la seua processó, obrim les entrades mores i cristianes, acompanyem filades passeig avall i entelem els xerrics matiners de les falzies durant la Diana. Sí, acabem desfets, però a poc a poc el descans estiuenc ens tornarà les forces per seguir, any rere any, donant-ho tot i més a tots vosaltres, el nostre públic.