S'ha produït un error en aquest gadget

divendres, 2 de juliol de 2010

PACO

Els seus amics sempre li deien que era un paio amb sort, que la seu feina era molt còmoda, tot el dia assegut veient la penya com pujava i baixava del bus.
I una merda! El pobre Paco es passava les vuit hores fent voltes per la ruta 37 com un puto hàmster i a més, aguantant a tota la fauna que muntava al seu carro.
Acabava amb l'esquena baldada, el cul madur, el cap com un bombo i les cames embotifarrades.
Sempre era el mateix: Un pesat que li donava un bitllet de 50 tot i exigint-li el seu canvi. Una vella que protestava: A l'estiu per la calor, a l'hivern pel fred, si arribava prompte per la seua puntualitat i si arribava tard pel seu retard. Damunt, el supervisor sempre donant pel cul…. I Paco vinga empassar, allí, assegudet com un mussol.
Avui el dia rodava com sempre: avorrit.
De sobte: Nyiaaaac! Crasssss! El vell autobús que s’espatlla.
-Hòstia, Déu existeix!-Va exclamar Paco boig de content.

Publicat el 02/08/2009 www.relatsencatala.cat