S'ha produït un error en aquest gadget

dimarts, 16 de novembre de 2010

CANÇÓ DE LA TERRA ANHELADA

(Per a les terres anorreades, la meua, la teua... les de tots)
Posta de sol

Conten els ancians que va ser, fa molt temps!

Llavors tot era possible, ningú volia més

Tots tenien arrels, en un país sense reis.


Dels seus vells, cada habitant amb orgull havia rebut:

Terra, llengua i costums; llegat per als seus fills.


Conten els ancians que va ser, fa molt temps!

Llavors tot era possible, ningú volia més

Tots tenien arrels, en un país sense reis.


Amb veïns i forasters s'entenien d'allò més

Perquè tots respectaven com seu, el que era d'ells.


Conten els ancians que va ser, fa molt temps!

Llavors tot era possible, ningú volia més

Tots tenien arrels, en un país sense reis.


De l'ermot de ponent eixiren mags, bruixes i taumaturgs

Ansiant el que no tenien, ideant el finiment.


Conten els ancians que va ser, fa molt temps!

Llavors tot era possible, ningú volia més

Tots tenien arrels, en un país sense reis.


-La vostra terra cap valor té; estèril és,

Nosaltres rica i fèrtil la farem


-La vostra llengua per res no serveix,

Useu la nostra que molt més llueix


-Els vostres costums antics i pobres són,

Si feu com nosaltres, no haureu parangó


Conten els ancians que va ser, fa molt temps!

Llavors tot era possible, ningú volia més

Tots tenien arrels, en un país sense reis.


Acabaren amb llengua,

Costums,

País.

Periren tots els avis

D'aquella terra delejada.

Desaparegué tot un poble

Amb ells, i d'ells

Només restaren

Belles, obres historiades sobre paper.


Conten els ancians que va ser, fa molt temps!

Llavors tot era possible, ningú volia més

Tots tenien arrels, en un país sense reis, fa molt temps...


© Xavier Miralles Martines


Licencia de Creative Commons
Creado a partir de la obra en elblocdexavi.blogspot.com.