S'ha produït un error en aquest gadget

dimecres, 15 de desembre de 2010

PROCÉS

Quan pense en tu
sent la vida córrer per les venes.

Quan penetre, en la teua mirada,
un terratrèmol de foc sacseja el meu cos.

Quan la teua pell i la meua es toquen
el temps s’atura, l’instant es fa etern.

Quan dius que em vols
perd la parla, el seny, i
ja res no té sentit si no ets amb mi.

Relat per gentilesa de relatsencatala.com

Benvolgut/da,

a continuació et presentem un relat de www.relatsencatala.com.

Fes click a sobre l'enllaç del relat per a poder llegir-lo completament.

PROCÉS

O copia l'enllaç següent: http://relataires.com/r/1028866

Moltes gràcies,

relatsencatala.com

dilluns, 22 de novembre de 2010

dimarts, 16 de novembre de 2010

NOTRE DAME LA NUIT

CANÇÓ DE LA TERRA ANHELADA

(Per a les terres anorreades, la meua, la teua... les de tots)
Posta de sol

Conten els ancians que va ser, fa molt temps!

Llavors tot era possible, ningú volia més

Tots tenien arrels, en un país sense reis.


Dels seus vells, cada habitant amb orgull havia rebut:

Terra, llengua i costums; llegat per als seus fills.


Conten els ancians que va ser, fa molt temps!

Llavors tot era possible, ningú volia més

Tots tenien arrels, en un país sense reis.


Amb veïns i forasters s'entenien d'allò més

Perquè tots respectaven com seu, el que era d'ells.


Conten els ancians que va ser, fa molt temps!

Llavors tot era possible, ningú volia més

Tots tenien arrels, en un país sense reis.


De l'ermot de ponent eixiren mags, bruixes i taumaturgs

Ansiant el que no tenien, ideant el finiment.


Conten els ancians que va ser, fa molt temps!

Llavors tot era possible, ningú volia més

Tots tenien arrels, en un país sense reis.


-La vostra terra cap valor té; estèril és,

Nosaltres rica i fèrtil la farem


-La vostra llengua per res no serveix,

Useu la nostra que molt més llueix


-Els vostres costums antics i pobres són,

Si feu com nosaltres, no haureu parangó


Conten els ancians que va ser, fa molt temps!

Llavors tot era possible, ningú volia més

Tots tenien arrels, en un país sense reis.


Acabaren amb llengua,

Costums,

País.

Periren tots els avis

D'aquella terra delejada.

Desaparegué tot un poble

Amb ells, i d'ells

Només restaren

Belles, obres historiades sobre paper.


Conten els ancians que va ser, fa molt temps!

Llavors tot era possible, ningú volia més

Tots tenien arrels, en un país sense reis, fa molt temps...


© Xavier Miralles Martines


Licencia de Creative Commons
Creado a partir de la obra en elblocdexavi.blogspot.com.

dimarts, 2 de novembre de 2010

Mal Passet. Fira de Cocentaina 2009


DOLÇA FIRA UN ANY DESPRÉS

Dolça Fira del nostre desé aniversari
la teua força
ens introduí en iniciatic viatge
que junts remuntàrem plens de coratge.

Dolça Fira et pagàrem immens peatge
però a la fi arribàrem a bon ribatge
des d'on albirem
        enyorats records de plor necessari.

Xavier Miralles Martines per a la colla de tabals i dolçaines Mal Passet de Cocentaina

dilluns, 25 d’octubre de 2010

BONA NIT

Ara me’n vaig a dormir. Comença una setmana llarga que desembocarà en una de curta. La setmana de la Fira de Cocentaina. No me n’aniré sense un pensament:
VIDA
La casa s’ompli de pols, tot és pols
Que en obrir una finestra s’enlaira
En una dansa d’estels efímers i fugaços.
Pols som
Pols volem
I mentre la pols ens farcix
Es buida el rellotge del nostre temps.

dilluns, 18 d’octubre de 2010

CENTÍMETRE JONES. MICRO RELAT INFANTIL PER A TOTES LES EDATS

El senyor centímetre ja estava fart de passar-se tots els dies mesurant-ho tot! 
Un dia decidí que això estava a punt de canviar i digué: “Adéu senyora Amplària, fins una altra senyora Llargària, me’n vaig a veure món!”
Saltà del regle, es camuflà  dins d’una carta franquejada i començà un llarg viatge de carta en carta al voltant de tota la terra ferma.
Conte contat, ja s’ha acabat!


© Xavier Miralles Martínez

dijous, 30 de setembre de 2010

CIM DEL BARRANC DEL CINT


CIM DEL BARRANC DEL CINT
Cargado originalmente por Xavier68

El dia de la vaga general va ser un dia de reivindicacions obreres: Pels que no poden fer vaga, pel que estan aturats, per fer-li un toc d'atenció a "Sapatines" per pegar-li en el morro a Rajoy i a la patronal que volen acabar amb la unió dels treballadors... i com no, per als sindicats que han de deixar de flirtejar amb la patronal i l'administració quan les coses van bé i actuar sempre per afavorir el treballador i no per beneficiar-se ells o els amiguets. I tot açò des del barranc del Cint que ens ha vist créixer com una comarca obrera i reivindicativa.

divendres, 17 de setembre de 2010

NOAM CHOSKY: Les deu estratègies de manipulació mediàtica

Mireu com la tira la mà a la cartera!!!
http://www.autoconocimiento.net                                     10 Setembre 2010
El lingüista Noam Chomsky va elaborar la llista de les “10 Estratègies de Manipulació” a través dels mitjans.
1. L’estratègia de la distracció (Parlar de corregudes de bous o dels perills pancatalanistes)
L’element primordial del control social és l’estratègia de la distracció que consisteix a desviar l’atenció del públic dels problemes importants i dels canvis decidits per les elits polítiques i econòmiques, mitjançant la tècnica del diluvi o inundació de contínues distraccions i d’informacions insignificants. L’estratègia de la distracció és igualment indispensable per a impedir al públic interessar-se pels coneixements essencials, en l’àrea de la ciència, l’economia, la psicologia, la neurobiologia i la cibernètica. Mantenir l’Atenció del públic distreta, lluny dels verdaders problemes socials, captivada per temes sense importància real. Mantenir el públic ocupat, ocupat, ocupat, sense cap temps per a pensar; de tornada a granja com els altres animals (citació del text ‘Armes silencioses per a guerres tranquil·les)”.
2. Crear problemes i després oferir solucions (Impedir acabar una autovia per després penjar-se la medalla)
Aquest mètode també és anomenat “problema-reacció-solució”. Es crea un problema, una “situació” prevista per a causar una certa reacció en el públic, a fi que aquest siga el manador de les mesures que es desitja fer acceptar. Per exemple: deixar que es desenvolupe o s’intensifique la violència urbana, o organitzar atemptats sagnants, a fi que el públic siga el demandant de lleis de seguretat i polítiques en perjuí de la llibertat. O també: crear una crisi econòmica per a fer acceptar com un mal necessari el retrocés dels drets socials i el desmantellament dels serveis públics.
3. L’estratègia de la gradualidat (Degoteig de perdua de drets laborals)
Per fer que s’accepte una mesura inacceptable, basta aplicar-la gradualment, a comptagotes, per anys consecutius. És d’aqueixa manera que condicions socioeconòmiques radicalment noves (neoliberalisme) van ser imposades durant les dècades de 1980 i 1990: Estat mínim, privatitzacions, precarietat, flexibilitat, desocupació en massa, salaris que ja no asseguren ingressos decents, tants canvis que hagueren provocat una revolució si hagueren sigut aplicades d’una sola vegada.
4. L’estratègia de diferir (No cessar els polítics corruptes)
Una altra manera de fer acceptar una decisió impopular és la de presentar-la com “dolorosa i necessària”, obtenint l’acceptació pública, en el moment, per a una aplicació futura. És més fàcil acceptar un sacrifici futur que un sacrifici immediat. Primer, perquè l’esforç no és emprat immediatament. Després, perquè el públic, la massa, té sempre la tendència a esperar ingènuament que “tot anirà millorar demà” i que el sacrifici exigit podrà ser evitat. Açò dóna més temps al públic per a acostumar-se a la idea del canvi i d’acceptar-la amb resignació quan arribe el moment.
5. Dirigir-se al públic com a criatures de poca edat (Publicitat institucional)
La majoria de la publicitat dirigida al gran públic utilitza un discurs, arguments, personatges i una entonació particularment infantils, moltes vegades pròxims a la debilitat, com si l’espectador fóra una criatura de poca edat o un deficient mental. Com més s’intente buscar enganyar a l’espectador, més es tendeix a adoptar un to infantilitzant. Per què? “Si un es dirigeix a una persona com si ella tinguera l’edat de 12 anys o menys, llavors, quant a la suggestionabilitat, ella tendirà, amb una certa probabilitat, a una resposta o reacció també desproveïda d’un sentit crític com la d’una persona de 12 anys o menys d’edat (veure “Armes silencioses per a guerres tranquil·les”)”.
Toda acción de propaganda tiene que ser necesariamente popular y adaptar su nivel intelectual a la capacidad receptiva del más limitado de aquellos a los cuales está destinada. De ahí que su grado netamente intelectual deberá regularse tanto más hacia abajo, cuanto más grande sea el conjunto de la masa humana que ha de abarcarse. Hitler, Adolf. Mi Lucha
6. Utilitzar l’aspecte emocional molt més que la reflexió (Notícies de morts, catàstrofes, tragèdies... quan el món no és així)
Fer ús de l’aspecte emocional és una tècnica clàssica per a causar un curt circuit en l’anàlisi racional, i finalment al sentit crític dels individus. D’altra banda, la utilització del registre emocional permet obrir la porta d’accés a l’inconscient per a implantar o empeltar idees, desitjos, pors i temors, compulsiones, o induir comportaments…
7. Mantenir el públic en la ignorància i la mediocritat (Foment de l'escola privada o concertada)
Fer que el públic siga incapaç de comprendre les tecnologies i els mètodes utilitzats per al seu control i la seua esclavitud. “La qualitat de l’educació donada a les classes socials inferiors ha de ser la més pobra i mediocre possible, de manera que la distància de la ignorància que planeja entre les classes inferiors i les classes socials superiors siga i romanga impossible d’aconseguir per a les classes inferiors (veure ‘Armes silencioses per a guerres tranquil·les)”.
8. Estimular el públic a ser complaent amb la mediocritat (La telebrossa de Canal 9)
Promoure el públic a creure que és moda el fet de ser estúpid, vulgar i inculte…
9. Reforçar l’autoculpabilitat (Polítiques laborals de dreta que et convencen que no estas qualificat mai)
Fer creure l’individu que és només ell el culpable per la seua pròpia desgràcia, per causa de la insuficiència de la seua intel·ligència, de les seues capacitats, o dels seus esforços. Així, en compte de rebel·lar-se contra el sistema econòmic, l’individu s’autodesvalora i es culpa, la qual cosa genera un estat depressiu, un dels efectes del qual és la inhibició de la seua acció. I, sense acció, no hi ha revolució!
10. Conèixer als individus millor del que ells mateixos es coneixen (Recol·lecció d'informació personal)
En el transcurs dels últims 50 anys, els avanços accelerats de la ciència han generat una creixent bretxa entre els coneixements del públic i aquells posseïts i utilitzats per les elits dominants. Gràcies a la biologia, la neurobiologia i la psicologia aplicada, el “sistema” ha gaudit d’un coneixement avançat de l'ésser humà, tant de forma física com psicològicament. El sistema ha aconseguit conèixer millor l’individu comú del que ell es coneix a si mateix. Açò significa que, en la majoria dels casos, el sistema exerceix un control major i un gran poder sobre els individus, major que el dels individus sobre si mateixos.
Amb color magenta són opinions o anotacions meves

dimecres, 18 d’agost de 2010

CABÒRIES D'ESTIU

QUAN VA VEURE LA FOTO, SANT JAUME DIGUÉ: "SANTO QUE CAGA NO VALE NADA"


LEVANTE 05/08/2010
Los valencianos giran hacia el centralismo
#58 - Madlez el día 05-08-2010 a las 15:44:31
Para todos esos valencianets que escriben siempre en valenciano y ponen su voto en contra de cualquier comentario pro español o anticatalán, sabed que por mucho que lo hagáis no cambiaréis ni el signo de la encuesta ni el sentir de los valencianos. La mayoría nos consideramos españoles y reconocemos como idioma materno y propio al castellano. Ahora podéis seguir rabiando e imponiendo vuestra lengua, ya que es la única forma que hay para que la gente la use, mediante la imposición. Nosotros seguiremos usando libremente el castellano por mucho que os duela. Ah! no olvidéis votar en contra de este comentario, así parecerá que sois muchos y no solo una banda de acomplejados.
#58 tu tens tant de valencià com jo de xinés. Si no t'agrada que t'imposen la llengua de la nostra terra perquè no ens deixes en pau i que cadascú parle com vulga. El teu temps (1939-1975) ja ha passat, ara és el nostre temps, el de la recuperació de la paraula que tan de mal et fa i de la democràcia que no entens ni enteneu els que són com tu.
No patiu, és un efecte demoscòpic, com que tots els murcians viuen en les nostres comarques del sud i a Múrcia tots són hi queden els emigrants, aleshores allí baixa l'espanyolitat i apuja ací.

LEVANTE 06/08/2010
El calor ´derrite´ la TDT y debilita la señal en la costa
Amb la TDT només han guanyat els empresaris (antenistes, cadenes de TV, grups mediàtics...) ja que els consumidors només rebem una mala senyal del que abans amb l'analògica n'era bona. I beneficis cap ni un, subtitulen les mateixes cadenes que ho feien abans, no hi cap informació extra, les noves cadenes són totes de caire feixista... no serà que volen privatitzar la tele i deixar en "obert" la xufa que tenim ara?
Funcionarios acosados y quejicas
LEVANTE 06/08/2010
No serà que ací els funcionaris es pensen realment que la plaça que ocupen “es seua” (i per extensió és seu fins i tot el lloc on treballen) i són capaços de fer qualsevol cosa per mantenir el “status quo”. No tindrà res a veure que molts càrrecs directius estan posats a dit i quan entra una persona poc afí amb la seua ideologia intenten anular-la?
El desacuerdo interno frustra la manifestación del 9 d´Octubre en defensa del valenciano
LEVANTE 06/08/2010
L'etern dilema de l'esquerra "nosaltres mateixos ens separem per deixar-nos véncer millor"
Cortan el canal internacional de RTVV por no pagar el alquiler del satélite
LEVANTE 06/08/2010
Per una banda si tancaren el Canal 9 molt possiblement eixe tancament seria com un foc purificador que podria fer renaixer un nou Canal 9 lliure. Però per l'altra banda, no estaran preparant una privatització de l'ens públic valencià? Si no hagueren malbaratat els diners de tots en visites papals, competecions de vaixells que no interessaven a ningú, carreres de cotxe que ningú veu perquè els comentaris són nefastos (com passa també amb el futbol), desplegaments absurds d'esdeveniments que ja estaven coberts per altres cadenes, més desplegaments de mitjans desproporcionats per fer propaganda política i enganyar el televident... Quan veuran els nostres ulls que els errors polítics els pague de la seua butxaca el polític que els ha comés a cosa feta?
La euroviñeta supondrá un coste de mil euros mensuales por cada camión
LEVANTE 06/08/2010
Més tren de rodalies i mercaderies i menys transport per carretera!

dimarts, 3 d’agost de 2010

VIIé CONCERT D'ESTIU DEL MAL PASSET




DESCARREGA-TE'L

OPINIONS D'ESTIU

SPAIN IS DIFFERENT

LEVANTE 11/07/2010
Más de un millón de personas se manifiestan por el Estatut
AVUI-EL PUNT 11/07/2010
España, España! Resposta de la premsa de Madrid a la macromanifestació

Els catalans tenen el que s'ha de tindre per eixir al carrer i defendre la seua identitat, no com els valencians que ens deixem arrossegar per un espanyolisme anihilador i feixista.

LEVANTE 29/07/2010
Camps tacha de «lío» el voto contra la fiesta y Blasco invita a la afición catalana a Vinaròs

La prova que la classe política valenciana està encarcarada (PP i PSOE) i no pertany a la nova generació de persones sensibles i democràtiques de naixement la tenim en el fet de posar-se a favor de la tortura dels bous davant d'iun públic neolític. VOLEM UN CANVI DE POLÍTICS, JA!

LEVANTE 01/08/2010
Los toros en Cataluña

Al·ludir a la tradició en el tema de les corregudes de bous és com recolzar-se en el fum. La tradició no és res més que la mera transmissió del que en el seu moment “va ser” i ara pot tindre cabuda en la nova societat o no, aleshores cal que les corregudes desapareguen o passaran a ser una anacronisme. Vegem algun exemple: A Manganeses de la Polvorosa (Zamora) ja no es tira una cabra viva des de dalt d’un campanar, què hi ha passat? Segons ens diuen els seus habitants, els bars ja no fan caixa perquè no va gent morbosa a veure com rebenta l’animal. Si anem a les tradicions humanes, per sort, ha desaparegut la tradició que hi havia a Atapuerca de menjar-se les persones mortes, també ha desaparegut la tradició espartana de matar els fills amb algun defecte físic, o els xinesos ja no maten les filles que parixen... i tot era tradició!
Quina tradició té Catalunya de corregudes? Cap ni una, segons l’articulista les primeres places es van alçar no fa ni dos-cents anys, i que no ens embolique, les festes amb bous de l’edat mitjana eren pomes d’una altra panera.
En tota aquesta polèmica tan sols hi ha una veritat, que uns pocs, els de sempre, perdran diners (ramaders, apoderats, premsa...). Ara bé, si tant els agraden els bous de lídia no crec que deixen de dedicar-s’hi, ja que a mi m’agraden els hàmsters i tot i que perd diners amb ells seguisc criant-ne

LEVANTE 03/08/2010
500 años de desprecio al valenciano

Tan sols podem parlar de bilingüisme al segle XV "sobre el paper", en les cartes de poblament que molt possiblement no es van dur a terme. Només podem parlar d'un inici de bilingüisme, quan sotmesos a la corona castellana expulsem els moriscos i cal repoblar els indrets dels expatriats perquè la nostra economia no se n'anara més en orris gràcies a uns nobles traïdors que ja havien arruïnat i abandonat la seua terra i la seua llengua.
La resta, no deixa de ser un dels fets més repetits de la història: Un estat que vol engolir-ne un altre. En les nostres mans està el rendir-nos o lluitar per seguir sent “poble”

divendres, 9 de juliol de 2010

COMENTARIS SETMANAL DE NOTÍCIES

LEVANTE 07/07/2010
Ripoll sale en libertad tras doce horas detenido por una operación contra la corrupción
Si els votants del PP tingueren vergonya (o foren conscients del que fan) no votarien a un partit que està tan podrit per dins que a poc a poc ja van eixint les taques de podridura per tots els costats. Però tornaran a guanyar i com durant tota la història els senyorets del PP seguiran enriquint-se i mirant per damunt del muscle a tots els pobres serfs de la gleva que els voten i els donen suport a costa de la seva pròpia sang. Com em ve al cap “Los Santos Inocentes”!
LEVANTE 08/07/2010
Font de Mora dejó a USO tener cinco veces más liberados de los que debía
Pobres alliberats ara els tocarà tornar a treballar! Si alguna cosa té de bo és que tornaran a saber sobre el terreny com està de veritat el món educatiu. I especialment, pobrets els 9 de CCOO, ara sabran com és d’amarg que el seu amic Alejandro els gire la cara i els retorne a les trinxeres educatives després d’haver estat en la plaent reraguarda; però el que els passarà a ells no tindrà ni el més mínim punt de comparació amb l’acomiadament de més de 30 professors que van promoure en un pacte obscur CCOO i la Conselleria fa dos cursos, ja que els sindicalistes tenen les faves assegurades però els interins que van acomiadar van haver de lluitar contra tot per recuperar el que era seu per dret d’oposició.
LEVANTE 08/07/2010
Font de Mora anuncia que el modelo plurilingüe se revisará en un futuro inmediato
No hi ha cap problema. Cada població ha d’impartir les classes en la llengua que li és pròpia segons la Llei d’Ús i Ensenyament; en valencià si està catalogada com a valencianoparlant o en castellà si és considerada castellanoparlant. Si qui es queixa és nadiu de la zona, la Conselleria li pot oferir ajuda psicològica per descobrir quin problema fa que vulga impedir una major agilita cerebral en els seus fills gràcies a un bilingüisme real (no ens enganyem en anglés només seran bilingües reals els alumnes que puguen pagar-se una immersió en un país angloparlant). Si la persona que reclama és de fora, abans de mudar-se s’hauria d’haver informat sobre el lloc on ha decidit anar a viure i si hi va, s’hauria d’acomodar, no voler canviar el món al seu gust i crear problemes a la gent de la població.
LEVANTE 09/07/2010
Escola teme que Font de Mora sacrifique el valenciano para favorecer la docencia en inglés
Del #7 al #10 es veu el poc nivell cultural dels blaveros (o del blavero amb multipersonalitat :). Sou l'instrument de l'extrema dreta pobres ignorants que us deixeu enganyar a canvi d'uns rosegons de pa. Si tan estimeu la vostra llengua escriviu-la bé que "educación" du accent en castellà, o es que també apliqueu les antinormes blaveres a la llengua de Cervantes?
Cultura afea a la Universitat que tolere la obra con ´burlas´ a Camps
Les veritats ofenen al PP i els fantasmes els persegueixen; que vagen al Papa i que els exorcitze. O millor, que purguen amb presó!

dimecres, 7 de juliol de 2010

divendres, 2 de juliol de 2010

PACO

Els seus amics sempre li deien que era un paio amb sort, que la seu feina era molt còmoda, tot el dia assegut veient la penya com pujava i baixava del bus.
I una merda! El pobre Paco es passava les vuit hores fent voltes per la ruta 37 com un puto hàmster i a més, aguantant a tota la fauna que muntava al seu carro.
Acabava amb l'esquena baldada, el cul madur, el cap com un bombo i les cames embotifarrades.
Sempre era el mateix: Un pesat que li donava un bitllet de 50 tot i exigint-li el seu canvi. Una vella que protestava: A l'estiu per la calor, a l'hivern pel fred, si arribava prompte per la seua puntualitat i si arribava tard pel seu retard. Damunt, el supervisor sempre donant pel cul…. I Paco vinga empassar, allí, assegudet com un mussol.
Avui el dia rodava com sempre: avorrit.
De sobte: Nyiaaaac! Crasssss! El vell autobús que s’espatlla.
-Hòstia, Déu existeix!-Va exclamar Paco boig de content.

Publicat el 02/08/2009 www.relatsencatala.cat

dimecres, 30 de juny de 2010

L'ESTATUT CATALÀ I L'ESTATUT VALENCIÀ


Quina gràcia, tant anticatalanista que és la dreta valenciana i a tota hora està copiant el seu model de vida (i el seu Estatut) i fent negocis amb ells (recordeu que Vicente Gonzàlez Lizondo no va dubtar mai a vendre les seues brotxes "greco" als catalans).
Si la dreta tant odia els catalans que no siguen els polítics de catalunya els que facen els deures dels polítics blavencians. El PP actua com els mals escolars que o bé copien o bé roben els treballs i els exàmens als pobres bons estudiants.
Des del moment que el PPSOE del País Valencià es van vanagloriar de la constitucionalitat del seu pobre i depenent Estatut van demostrada la cara franquista oculta del PP, ja que si el nostre Estatut és el més constitucional de l’Estat, com la Constitució és una part de l’herència enverinada que ens va deixar el dictador, el nostre Estatut és un estatut franquista. Un altre dia en parlarem d'altres parts de l'herència enverinada com per exemple sobre la monarquia.
A més, Senyor Castellano, no parle per mi ni per molts altres que ni de ben lluny no estem d’acord amb la seua política, que un guany en les urnes no vol dir que tota la població pensa com vosté. La majoria no legitimem ni les il•legalitats que cometen (Font Roja d'Alcoi, Rosaleda d'Alcoi, cas Gurtel...)ni els “lingüicidis” que estan cometen. Molts valencians sí anhelem els drets lingüístics dels catalans. I tant!
I per últim, senyor Castellano, no diga que la Generalitat no permetrà l’existència de ciutadans de 1a i de 2a per raons lingüístiques perquè ja està fomentant-los: Els castellanoparlants (de soca-rel o conversos) són de Primera categoria. I els valencianoparlants... de Tercera ja que no podem viure normalment en la nostra terra i en la nostra llengua gràcies a les seues polítiques de destrucció del valencià.

dimarts, 29 de juny de 2010


Si del Gran Francisco Camps depenguera ja hauria abolit totes les autonomies i tornaria a instaurar la "España una y grande" ben clar ho ha dit "nación no hay más que una, España".
I pel que fa la llengua, que copie el model català! A veure si el retoret té collons! Ara ja, sense cap dubte, estem vivint a la nova Judea i el prefecte de Madrid, el nou Ponci Pilat Campus farà el possible per aniquilar-nos com a poble i passarà a la història com l'exterminador d'un poble, una cultura i una llengua... la seua foto estarà al costat d'altres imatges de semblant tarannà exterminador que ara em vene al cap: Hitler, Estalin, Mussolini... I el poble jueu que entregarà la nostra llengua a la crucificació el som TOTS, per borrecs i burgesos acomodats, però sobretot eixos valencians que ha renegat de la seua llengua, el seu poble i s'han arrimat al més fort per dissimular el seu complexe d'inferioritat.
Ave Francisco, moritorum te salutan!

dijous, 24 de juny de 2010

FRANCISCO CAMPS, EL PONCI PILAT DEL SEGLE XXI

(versió carta al director per al Levante)
Si l'educació funciona mal no és per incompetència de la Conselleria com ens volen fer creure per desviar la nostra atenció. La realitat és que els interessa que el sistema educatiu funcione mal per poder-lo privatitzar. Per això, per exemple, l’única inversió que fa Camps en educació va destinada a construir escoles, inversió en rajola i en lloguer de barracons. Aleshores, quan tanquen eixe nou centre educatiu perquè no té suficient ràtio ja que els alumnes han emigrat a la concertada, més barata de mantindre i més afavorida per la Conselleria, el molt honorable podrà reconvertir l’escola en qualsevol altra institució amb el gens menyspreable benefici de sense haver de construir cap edifici nou poder fer una nova inauguració cada legislatura i eixir ben somrient pel seu Canal 9.
El mateix passa amb el valencià, estan demonitzant-lo per a després amb una mostra de tarannà demòcrata com només la dreta sap fingir preguntar a la societat sobre l’ús social que s’ha de fer de la nostra llengua pròpia, que no és el castellà, que per definició constitucional és la llengua de tot l’Estat. La resposta de la població (gens qualificada, és clar, ja que per exemple, no es fa una enquesta per veure com actuar davant d’una epidèmia) no crec que afavorisca gens ni mica el valencià. A les dades em remet: Segons el Llibre blanc de lús del valencià publicat per l’AVL en 2004, entre 1986 i 2004 la població del País Valencià va créixer un 21,72% amb un 62% de persones vingudes de fora de la nostra comunitat. Aquest creixement va fer que en 2004 la meitat de la població valenciana fóra monolingüe en castellà, hui en dia en deuen ser molts més. Amb aquestes dades i la nul•la ajuda que fa el PP per la normalització lingüística i per l’estima de la nostra identitat, està clar quin és el caire que vol que prenga la consulta a les famílies.
I serà així com el nostre Francisco Camps passarà a la història com al nou Ponci Pilat que va deixar la mort del valencià en les mans del seu poble. Amén.

RESERVES ÍNDIES AL PAÍS VALENCIÀ, JA!

Si l'educació funciona mal no és per incompetència de la Conselleria, això ens volen fer creure per desviar els tirs. La realitat és que els interessa que el sistema educatiu funcione mal per poder-lo privatitzar. Aleshores, posaran l'excusa del seu mal rendiment, de l’absentisme del professorat, de la violència en les aules... No hem de caure en eixa trampa!
Com ho podem demostrar? L’única inversió que fa Camps en educació va destinada a construir escoles, inversió en rajola, perquè així, quan tanquen eixe centre educatiu perquè no té suficient ràtio ja que els alumnes han emigrat a la concertada, el molt honorable pot reconvertir l’escola en qualsevol altra cosa. I com per art de màgia, sense haver de construir un edifici nou. pot fer noves inauguracions cada legislatura.
El mateix passa amb el valencià, estan demonitzant-lo perquè després amb una mostra de tarannà demòcrata com només l’extrema dreta sap fingir, preguntaran a la societat sobre l’ús que s’ha de fer del valencià, de la nostra (no la del PP) llengua pròpia (Estatut d’Autonomia, versió pepera-pesoera de 2006), que no és el castellà, que per definició constitucional és la llengua de l’Estat. La resposta (gens qualificada, és clar, ja que no es fa una enquesta per veure com actuar davant d’una epidèmia) no crec que afavorisca gens ni mica el nostre català ben valencianament volgut només per una ínfima part dels valencianoparlants. A les dades em remet:
Segons les el Llibre blanc de lús del valencià de 2004 publicat per l’AVL, entre 1986 i 2004 la població del País Valencià va créixer un 21,72% amb un 62% de persones vingudes de fora de la nostra comunitat. Aquest creixement que només afavoreix els interessos especuladors dels més rics (els amiguitos del alma del PP) ha fet que a hores de 2004 la meitat de la població valenciana fóra monolingüe en castellà . I de l’altra meitat bilingüe que queda, l’autoodi, el secessionisme lingüístic i el meninfotisme que fomenten la dreta fa que de fact, siguen quasi tots castellanoparlants (és a dir, diglòssics). Quants en quedaríem de catalanoparlants militants? Si extrapolem dades podríem pensar que del 25% dels que saben escriure bé el valencià, una part d’eixe percentatge i alguna persona més estarien a favor d’un ensenyament exclusivament en valencià en tot el nostre territori. Sense falses distincions territorials que es remunten als segles XVII, XVIII i XIX.
I fins i tot, la data de l’enquesta sobre l’ús del valencià és significativa ja que des de 2004 no s’ha fet cap altra consulta sobre l’ús del valencià, raó? Si no saben que el valencià està perdent parlants no cal prendre les mesures de redreçament lingüístic que OBLIGA la Constitució, L’Estatut i la LUEV.
I què podem fer? Jo propose la creació de les reserves índies de les diferents variants del valencià (la reserva meridional, la central, l’apitxada i la septentrional) tot i seguint l’estil dels EUA, amb plens poders dins del nostre territori i la possibilitat de poder obrir casinos.Aleshores com no hauríem d’abonar impostos com a rescabalament pels danys que l’estat espanyol ens ha estat ocasionant des del segle XVII, els guanys els destinaríem a redreçar la nostra malmesa llengua i donar l’oportunitat als infants de la nostra minoria lingüística a poder arribar a fer estudis superiors en la seua primitiva llengua.

dijous, 29 d’abril de 2010

DOLÇAINA I FESTA, UNA HISTÒRIA D’ENCONTRES I DESENCONTRES



L'espurna que va encendre l'origen dels moros i cristians va ser possiblement la industrialització de les nostres comarques lligades a les innovacions europees a través de Catalunya. Els moros i cristians podrien ser a casa nostra una manifestació del romanticisme europeu. La nostra festa fortament carregada de pseudohistoricisme heroic arrelat a la nostra terra i lligada als nostres orígens com a poble no tindria res a envejar a d’altres moviments romàntics com els d’ Alemanya, Anglaterra, els Estats Units d’Amèrica, València, Catalunya o Espanya (Goethe, Wagner, Lord Byron, Washington Irving, Jacint Verdaguer, Enric Granados, Isaac Albéniz o Ruperto Chapí ...). L'única diferència vindria marcada pel seu component imminentment popular i folklòrica, sense una altra cara de la moneda més culta com veiem a la resta de moviments romàntics.
El desenvolupament dels moros i cristians és coetani en el temps al romanticisme europeu. Si li posem data de naixement a la festa entre el 1766 i el 1786 coincidiria amb el primers moviments preromàntics. En el ple esplendor del Romanticisme i de la Renaixença (a mitjans del s. XIX) serà quan s’institucionalitza la festa i es creen les primeres entitats reguladores amb un caràcter ben fort de recuperació dels orígens dels nostres pobles. I ja amb l’entrada del s. XX i el naixement dels moviments avantguardistes post exposició de París de 1900 la festa quedarà establerta i pràcticament com la coneixem hui en dia.
Pel que fa la dolçaina, el final del segle XIX i les primeries del XX vindran marcats per un enaltiment de la modernitat, la industrialització, la velocitat, la mecanització i la innovació en tots els camps de la tecnologia i de la ciència . Aquest ambient va fer que un instrument tant primitiu i individual com era la dolçaina que a més estava lligada a tota una tradició popular amb un alt regust d'antigor decadent no triomfarà en la música festera tot i que segurament va acompanyar les primeres desfilades de moros i cristians . A mitjans del segle XIX, la nostra festa va decidir agafar per a eixir al carrer una música més moderna, de banda i sense cap dubte, romàntica ja que sabem que el cocentainer Manuel Ferrando Gonzàlez escriu el primer pasdoble per a festes de moros i cristians el 1864, El Moro Guerrero, en plena època d’esplendor de la Renaixença. Segons els canons musicals de l’època la interpretació musical havia de tindre un caire grandiloqüent que feia que les orquestres i bandes s’engrandiren i incorporaren cada volta més instruments i més avançats tècnicament. Què haguera passat si les colles de dolçainers hagueren existit en aquella època i el seu so d’un marcat caire alhambrista haguera captivat el regust renaixent de l'època? Però no va ser així, la dolçaina sonava tota sola amb l’única companyia del tabal.
Si a les conseqüències del seguiment de les tendències musicals romàntiques hi afegim l'arribada dels mitjans de comunicació globals com va ser en primer lloc la premsa escrita amb cròniques d'arreu del món gràcies al telègraf, la ràdio i després la televisió, la mort de la dolçaina era imminent ja que a partir d’aleshores les modes musicals ens arribaven immediatament i no coneixerien fronteres.
Des dels inicis del segle XX , els moviments avantguardistes més lligats als feixismes europeus comencen a veure la llum a tot occident. A casa nostra estaran adobats des de 1939 fins el 1978 amb una dictadura del mateix caire casada amb una església catòlica amb ànsies de poder que penalitzava tot allò que anara en contra de la seva idea d’unitat nacional. Aquest fet degue donar a la festa l'aire pseudomilitar i processional que coneixem actualment i on no tenien cabuda les dolçaines. Aquest ambient repressiu i intimidador estaria ben allunyat de les desfilades del segle XVIII, XIX i de primeries del segle XX que de segur eren més teatrals (de caire auto-sacramental), folklòriques i més lligades a dansades tradicionals com podem veure en les ressorgides filades que trauen al carrer desfilades de cavallets amb marcats elements de dansades populars amb uns tocs de desafiament sexual típics de les ballades tradicionals . Aquestos balls de cavallets podrien tindre la seua inspiració en els de Corpus. En ells veiem la representació d’una dansada que escenifica la lluita entre turcs i cristians.
A poc a poc el temps passa i Hollywood marcarà musicalment i estètica la festa de moros i cristians. Durant els anys seixanta i setanta amb un regust de superproducció cinematogràfica i cap els anys vuitanta es deixaran sentir les influències primitives adobades de música ètnica al més pur regust de la fantasia heroica de ficció medieval de Conan el Bàrbar .
Aquestes noves influències cinematogràfiques lligades als moviments nascuts arran de la Transició Democràtica de caire progressista i nacionalista i un tant romàntics pel que fa la recuperació de les nostres arrels marcaran l’inici d’una nova època per a la dolçaina en el món de la festa.
Pel que fa la tardana recuperació de la nostra tradició dolçainística, no hem d’oblidar que la tasca que fa Enric Valor en la recuperació de rondalles, a Europa es va fer durant el segle XIX com constaten les obres dels romàntics germans Grimm, Bécquer o Andersen. Per això no és d’estranyar que amb aquest decalatge temporal els estudiosos de la nostra música com ara el nostre Hipòlit Agulló facen el mateix que van fer Enric Valor i els compiladors romàntics amb els contes populars. Per evitar la mort i desaparició del nostre instrument, del seu so i les seues tocades tradicionals recuperaran el seu ús i dignificaran el seu estudi. Posteriorment, festers i amants de la música tradicional com els primers fundadors de la Xafigà de Muro (d’entre els quals tenim a l’homenatjat pels nostres Reconeixements Passet a Passet, Paco Vicedo) faran que la dolçaina vaja reintroduint-se en les festes de moros i cristians. Aquest procés arribarà al seu punt més àlgid el 1985 quan es va estrenar la primera marxa mora feta expressament per a dolçaina: Xavier el Coixo de Joan Garcia Ivorra. I gràcies a l’arranjament fet per José Rafael Pascual Vilaplana per tocar-la juntament amb les bandes va fer que a la fi les dolçaines tornaren a entrar de nou a formar part activa de la música de la festa de moros i cristians .
© Xavier Miralles Martines, 2010

dimecres, 21 d’abril de 2010

VIA MORTA


VIA MORTA
Cargado originalmente por Xavier68

En el darrer viatge a Polònia ens vam atrevir a visitar Auschwitz-Birkenau, no és un lloc agradable, però s'ha de veure. Com també s'ha d'anar al cementeri jueu de Praga... a mi em va impressionar molt més.
Quan arribes a Birkenau sembla que ja hi has estat ja que l'has vist a moltes pel·licules del que realment te n'adones allí és de la immensitat de la tragèdia dels camps d'extermini.
Ara quan puga començaré a llegir "El pianista" de Wladyslaw Szpilman obra que va inspirar la pel·licula de Roman Polansky, i també llegiré "J'ai survécu à Auschwitz" de la protagonista i autora Krystyna Zywulska.