S'ha produït un error en aquest gadget

dimarts, 7 d’octubre de 2008

COCENTAINA, LA FIRA I LA DOLÇAINA




Cocentaina al llarg de la seva història s’ha vist habitada per nombrosos pobladors. De ben segur que ben prompte va tindre contacte amb els primers dolçainers de la història de la mà dels comerciants grecs que visitaren les nostres contrades. En les nits de descans, els navegants farien sonar els seus aulos i no desbarrem; no, com podem comprovar en la troballa del santuari de la Serreta d’Alcoi; on en una representació de la deessa mare alletant dos nadons podem veure a la seva dreta dues figures humanes: una d’un adult i una altra d’un infant, tocant l’aulos.
I es que d’una manera o d’una altra, la nostra dolçaina: com a instrument de vent, de forma cònica i amb l’embocadura de doble llengüeta, té els seus orígens a l'antiga Grècia i Mesopotàmia. I encara que es va perdre, històricament parlant, en el període anterior a l'arribada dels musulmans a les nostres terres, aquests ens la van tornar a introduir com un més dels béns culturals que ells van recuperar de la cultura grega. El zolami seria l'avantpassat més directe de la dolçaina. També sabem de l’existència del sornai (xiulet), el nai i el donai (Semblants a l’aulos i al doble aulos, respectivament)
Amb la conquesta cristiana i de la mà de les tropes catalanes ens arriba al segle XIII la dolçaina (del francès antic doussaine, nom d’un instrument de música) o la xirimita (xeremeia, del francès chalemie, ‘flauta de canya), ara com a noms comuns d’un instrument de la família de les cornamuses molt popular a les corts europees de l’època.
I sembla que com que hi havia una certa relació, pel que fa la seva morfologia, entre els instruments francesos d’un ús culte i el zolami, hi va haver un intercanvi de noms entre l’instrument francés i el nostre aulos. A partir d’aquell moment coexisteixen dues dolçaines: Una a la cort, per la qual el rei Pere el Cerimoniós (el mateix que ens va donar el privilegi de la Fira) tenia una gran predilecció i que va sonar, més tard, a les bodes de Tirant i Carmesina. I una altra que sonava per tot arreu arrelada a la cultura àrab de les nostres terres.
I clar està, el 1346 a la fira de Cocentaina no deguen deixar de sonar, o bé les dolçaines tan volgudes pel Rei Pere; o les altres, ancestralment tocades pel poble. De ben segur que ambdues dolçaines van festejar, cadascuna dins el seu context, el privilegi que ens havia correspost com a poble. Però no anaven soles, sempre estaven, i ho estan, acompanyades per altres instruments, bé de caire cortesà en el cas de la dolçaina francesa o bé en el cas del zolami, aquest, anava pel carrer amb l’alegre tabal.
I si des de l’any 1442 l’ofici de dolçainer estava reconegut i pagat per les autoritats públiques com podem comprovar en un document dels jurats de València en què nomenen un dolçainer oficial per a les celebracions que calgueren i amb un sou anual, aquest fet constata de ben segur un esdeveniment que de manera consuetudinària venia produint-se des de feia més de cents anys. Aleshores, trobem un altre argument que ens fa pensar que a la inauguració de la primera Fira no degue faltar una cobla (dolçainer-tabaleter) que obrira actes o formara part de seguicis o processons en llaor a Sant Miquel.
Amb l’arribada de l’oboè cap al segle XVIII la “dolçaina” francesa es veurà reemplaçada pel seu parent novell i més del gust de la nova cort. Aleshores, només restarà viva al carrer dels pobles la nostra coneguda dolçaina o xirimita, arrelada a la terra que la va acollir des de feia milers d’anys.
I ja no va parar de sonar: En les festes, en els actes religiosos, en les moixigangues, en les crides i en les albades, en els balls i les dansades, en els cóssos, acompanyant les autoritats o els festers, per captar els menjars necessaris per a la festa... sempre la dolçaina i el tabal han estat al peu del canó en els moments de joia.
Un any més, El Mal Passet mantindrà la tradició dolçainística del nostre poble i acompanyarà les autoritats en la inauguració de la Firà i amenitzarà l’esmorzar de Tots Sants. Escoltem-la amb el respecte que li confereix la seva edat i tradició, i que cap altre so més jove no la constrenya mentre recorre els nostres carrers.
Bona Fira a tothom i recordeu que a la propera Fira farà 10 anys de la nostra primera foto de família la qual cosa esperem celebrar amb tots vosaltres.

Xavier Miralles. Secretari de la Colla de Dolçaines i Tabals Mal Passet de Cocentaina