S'ha produït un error en aquest gadget

dissabte, 10 de maig de 2008

MARRAKECH 2008 (2)

Seguint amb el Marroc, la segona epopeia va ser sopar eixa nit. La medina és com... un desert però de bars i llocs on menjar, aleshores calia buscar, però com? Només calia obrir la porta i dos preadolescents es van oferir de guies. Ens van dur al restaurant que ens van recomanar en el raid, ells no volien, deien que era molt car... però entre la fam i la inseguretat del primer dia s'havia de ser valent i provar sort. Déu meu!!! car, car no era, com a casa nostra (car per a ells) però sense cap dubte em vaig sentir transportat a l'època colonial: Mulates exuberants de cap de restaurant, negres com el carbó i grans com a armaris (i supose que molt guapos) de barmans, marroquines precioses com a cambreres, uns vellets fent un sorroll de mil dimonis (música, en diuen ells, però quan s'allarga més de cinc minuts i en un local tancat... hauria de rebre altre nom). Però a la fi va arribar la calma i... sorpresa, exibició de dansa del ventre en directe i amb "acoso" als espectadors... movien les caderes com si les tingueren soltes i al ritme de la música!!! Algunes taules del que semblava bussinesmans els posaven diners pel tirant del sostenidor... coses d'altre món o d'altra època. però una experiència molt bona.

TERMINAL 1

Sopar... cec que tagine, carn al forn, però ells la fan en un forat de terra on posen brases i la carn està dins d'un cànter. Però carn al forn amb espècies. I l'amanida (mira que el metge va dir: "res de fruita ni verdura fresca") bona, però allí vaig descobrir una espècie, que no vull tornar a provar... Feia gust a podrit (i no és que ho estiguera perquè dia rere dia la posaven en totes les amanides) SEGUIRÉ AMB EL SOC