S'ha produït un error en aquest gadget

dissabte, 10 de maig de 2008

MARRAKECH 2008 (2)

Seguint amb el Marroc, la segona epopeia va ser sopar eixa nit. La medina és com... un desert però de bars i llocs on menjar, aleshores calia buscar, però com? Només calia obrir la porta i dos preadolescents es van oferir de guies. Ens van dur al restaurant que ens van recomanar en el raid, ells no volien, deien que era molt car... però entre la fam i la inseguretat del primer dia s'havia de ser valent i provar sort. Déu meu!!! car, car no era, com a casa nostra (car per a ells) però sense cap dubte em vaig sentir transportat a l'època colonial: Mulates exuberants de cap de restaurant, negres com el carbó i grans com a armaris (i supose que molt guapos) de barmans, marroquines precioses com a cambreres, uns vellets fent un sorroll de mil dimonis (música, en diuen ells, però quan s'allarga més de cinc minuts i en un local tancat... hauria de rebre altre nom). Però a la fi va arribar la calma i... sorpresa, exibició de dansa del ventre en directe i amb "acoso" als espectadors... movien les caderes com si les tingueren soltes i al ritme de la música!!! Algunes taules del que semblava bussinesmans els posaven diners pel tirant del sostenidor... coses d'altre món o d'altra època. però una experiència molt bona.

TERMINAL 1

Sopar... cec que tagine, carn al forn, però ells la fan en un forat de terra on posen brases i la carn està dins d'un cànter. Però carn al forn amb espècies. I l'amanida (mira que el metge va dir: "res de fruita ni verdura fresca") bona, però allí vaig descobrir una espècie, que no vull tornar a provar... Feia gust a podrit (i no és que ho estiguera perquè dia rere dia la posaven en totes les amanides) SEGUIRÉ AMB EL SOC

MARRAKECH (1)

Ara toca Marrakech (del 28 de març de 2008 al 31):
MESQUITANOTA GLOBAL: 8 (açò és deformació professional, però et dóna una idea)
Quan baixes de l'avió sembla que has anat a altre món... jo feia una eternitat que no feia cues per passar una duana, i et miren, fan mil coses, algun poli està més cansat i no té ganes de bromes, d'altres sí... però imposa perquè no els entens i estàs entrant en un país poc democràtic... però supose que és la tensió del viatge... Passes els mil controls i ixes al carrer i de sobte un taxista t'ho agafa tot i s'ofereix a portar-te,com és de nit preguntes pel preu i poc més, l'agafes (15€) et deixa en un carreró i tu dius... ara sí, ara em deixen en boles!!!!!!!!! Li preguntes pel Riad on vas i et diuen que prop, tot recte, algun xiquet et portarà (deu o dotze xiquets et miren) el taxista se'n va.

MEDINA

I un adolescent va dient-te que el seguisques,i penses o això o quedar-me ací en la foscor... el segueixes. Els carrerons són estrets (toques les dues pareds amb les mans) entortolligats i a trossos foscos... i a cada revolta dius "Ací em tocarà" pases per davant de dotzenes d'ulls ociosos que t'observen com si fores els llamàntols d'un restaurant. Els collons en la boca, seca i plena d'adrenalina, preparat per pegar a fugir... i arribes. Toques a la porta i no ve ningú, i no ve ningú i toques i toques i l'adolescent es cansa i et demana la propina, què li done? Açò serà massa o massa poc? Trac tots els bitllets estos que no sé ni com es diuen com si fora Roquefeler? Per sort per donar-li propina al taxista li havia demanat solt i li vaig soltar al xicot (no sé, l'equvalent a un parell d'euros supose) i se'n va anar sense dir res. I la porta que no s'obri...

LA KOUTOUBIATO BE CONTINUED

TRONS

ARA MAINTENANT NOW AHORA

El 8 de maig un tro va despertar a tota la comarca, després d'unes setmanes primaverals ha tornat el fred i la pluja; de colp. En la imatge podem veure el campanar de Sant Mateu (Alcoi) mig cobert per la boira.Ala llunyania se sentia tronar però a la fi va ploure poc.
Hui dissabte vaig a intentar aprofitar el temps, una cosa paradoxal perque el temps; diuen, és rígid, però l'experiència ens demostra que no tots els minuts ni totes les hores ni tots els dies passen igual de ràpids (teoria de la relativitat? o relativitat del temps?).
Doncs bé, vaig a afaitar-me, esmorzar, fer un poc de francés, a veure si puc mantindre el notable que tinc per ara o apujar-lo a excel·lent, i arreglar la casa que està setmana ha sigut tranquila però la que ve la tinc plena amb els opositors que prepare.