S'ha produït un error en aquest gadget

dimecres, 5 de setembre de 2007

JA SÓC AQUÍ



Ara no vaig a parar-me molt escrivint, és tard; com sempre, però m'agradaria remarcar que estes vacacions han sigut maratonianes:

De l'1 al 10 d'agost, Escòcia: Plena d'anglesos, no, d'escocesos. Higlands, Edimburg amb festival inclòs, tot molt car i ple de tot tipus d'animals: teixons, cervols, galls fers...

Del 13 al 27 d'agost, Les Açores: volcans, platges, poques, molt bona gent i païsatges molt variats i encisadors: de l'alta muntanya a la costa tot i passant pels boscos semitropicals i les praderies i sense oblidar els grans jardins naturals de tot tipus de plantes exòtiques. Tota una experiència en el més pur estil "gran hermano", però vam sobreviure tots, i fins i tot tenim totes les maletes, crec, falta confirmar si Sílvia les ha rebudes.

I per fi per acabar de relaxar-me del29 al 31 uns dies a la platja de Piles amb sol, núvols, taurons varats que esdevenen dofins malalts, i molts, molts bogets.

ja entraré en detalls.

divendres, 11 de maig de 2007

Gràcies senyor Camps



Gràcies senyor camps per estimar tant a València (o com vostés prefereixen a Espanya), gràcies per ser com un xiquet d’eixes escoles públiques que vosté no manté com cal (només beneficia a les que el serveixen fidelment i volen perpetuar les seves idees d’extremadreta). Estem molt agraïts per negar-nos a tots una prova de fórmula 1 que vosté i el gendre del seu amo han condicionat a la seva reelecció. Si vosté fóra un bon valencià (espanyol) faria el que fóra pera aconseguir les millors coses per a la seua terra sense condicionar-les a que els electors ens portem com bons xiquets (borregos) i el votem. Està clar que vosté només vol el poder i ara ens vol fer xantatge per no perdre la poltrona. Jo no els pense votar entre altres coses perquè no sé si ho saben, però la dictadura ja fa molt que va acabar i no ens abaixem els pantalons a la primera amenaça. Anime a tots a seguir sentir-se orgullosos de ser lliures i no sotmetre’s a pràctiques mafioses.

dissabte, 14 d’abril de 2007

ANEM ANANT, QUÈ NO ÉS POC!

Les coses van canviant a poc a poc però inexorablement.
Sembla un epitafi, no? No no ho és, però m'ha eixit així. A veure, el dia 12 pel migdia va nàixer Berta i mira que és reboniqueta, i a més de veres, pocs xiquets he vist acabats de nàixer com ella. Tots contents, feliços i devanits. La vida pot seguir (no se sap cap a on, però ho pot fer que d'anys no li'n falten per saber-ne)
Ja he acabat el curs de fotografia digital, xe tu i ja sé fer cosetes com la foto del barranc de Malafí.

dijous, 12 d’abril de 2007

Com que tenia son, Iberdrola; un de tants dels components dels infinits eixos del mal , m´ha fotut i m'ha tallat l'electricitat just abans de penjar la primera entrada del meu bloc. Gràcies a Sant Web, m'he pogut reconectar a la xarxa i l'he penjada.

Ara sí, bona nit cresol!

Més ballarines de la Universitat d'Alacant

que per cert ho han fet molt bé

PER COMENÇAR

Comence hui el meu bloc i ho faig amb una de les imatges que m'han agradat de l'actuación del ballet de la UA.


En el meu bloc intentaré expressar el que sent en el moment d'escriure el text. Ara tinc son, he buscat un poema i els documents del totpoderosword s'han espatllat i no s'obrin, gràcies Bill, però alguna cosa trobaré com a comiat abans d'anar a dormir:






La lluna està plena de nit,
de la nit que tot ho vela
i ho confon.
I naix un estel i
dos i tres...
Ulls que albiren
i busquen
qui no tema la fosca.
I quan l'hi troben, contents,
dansen un ball ancestral
de girs i volts còsmics
que acaba... quan tots,
cansats, cauen i
regolen, fins l'horitzó.
I reboten,
en sol.




PD. Hui ha mort el peix negre