S'ha produït un error en aquest gadget

dijous, 28 de juliol de 2011

EL ALACRAN SIN AMIGOS


El alacrán no tiene amigos, llora sin consuelo
y su canto rinde a las estrellas del cielo.

Nadie le junta,
la culpa, su ponzoñosa punta.

Una araña negra, con su negra madre por allí pasa
y ve llorar al alacrán tras una calabaza.

Al descubrir el por qué de su gran pena
pone en marcha una gran estratagema:

Le teje una capucha que cubre su mal aguijón
y se lo pasan pipa el resto de la estación.

F. Xavier Miralles Martines

divendres, 22 de juliol de 2011

BUFS ESTIUENCS


Amb l’arribada de l’estiu i la pujada de les temperatures hi ha moments “buf!” en què una davallada brusca de la tensió arterial deguda al comportament dels fluids corporals sotmesos a les altes temperatures amb l’afegit d’una alta pressió atmosfèrica causada pels anticiclons estiuencs ens deixa aixafats i fora de joc vital. Però aquest estiu promet: No són només les causes físiques les culpables de les decaigudes. Ara s’hi afegeixen les metafísiques: 

Mentre escric este article a les portes del TSJ, a València, espere l’arribada anunciada del Molt Honorable amb la intenció de declarar-se culpable, revol de periodistes, falsa alarma. Portes tancades. Portes obertes, revol de periodistes, ara ve; obriu pas... Però no apareix ningú i acabe l’article sense veure al famós home dels vestits “hui-me’ls-pague-jo-demà-me’ls-regalen”. Vaig a dinar a casa, faig la becadeta i m’alce amb la veu seràfica de la ràdio del veí que anuncia la dimissió del president. Diu que no ha comés cap delicte, però... fa unes hores no volia acceptar la culpa i la multa com van fer dos dels quatre imputats? La veritat, costa. 

Ara d’una manera freudiana em ve al cap un altre personatge del carnaval polític: El President del congrés dels diputats de l’Estat Espanyol el molt “socialisto” en José Bono. Segueix amb la seua guerra del decor a l’hora d’entrar en els seus dominis. A partir d’ara, influït segurament per les seues imparables visites a la parròquia del seu barri, no es podrà entrar al congrés vestit de manera indecorosa (segons els seus barems, clar), ni treballadors, ni visitants, ni polítics. I realment els polítics vestits amb decor seran els que més honoren la institució democràtica? Una dona amb minifalda o un home amb pantalons curts estaran deshonrant el congrés més que els polítics corruptes que el visiten i hi romanen o els absentitstes que només el visiten en les votacions transcendentals (correctament vestits, clar) per justificar el seu sou i les seues dietes? 

I més relacions psicològiques em porten ara a la memòria un altre insigne personatge: El president d’una institució tan degradada com la CEOE heretada de Díaz Ferrán, el infalible Juan Rosell. El president de la institució que ens salvarà de la crisi mundial declarà que els funcionaris són prepotents, clar, n’hi ha de funcionaris, de dependents de supermercat, fabricants de joguets, directius d’hidroelèctriques, empleats de banca o de gasolinera i fins i tot empresaris i dirigents de patronals o de sindicats que son prepotents. Però la majoria dels funcionaris fan el seu treball tan bé com poden i els deixen i a més, són la locomotora dels beneficis socials dels treballadors ja que ells encara poden fer valdre els seus drets obrers i això incomoda els empresaris que cada volta volen retallar més i més tots els avanços socials dels treballadors en benefici de la seua butxaca. A més, vol que es penalitze els funcionaris que no compleixen amb el seu treball (no diu res de premiar els que ho fan bé, clar eixa és la seua obligació). Però qui els sanciona a ells que des de fa anys ens demostren que sense les ajudes de la mamella estatal no són capaços de fer del nostre país un estat capdavanter industrialment parlant? Ells el que volen és beneficis ràpids, EREs, tancament d’empresa i obrir-la amb un altre nom o deslocalitzar-la a un país on els treballadors només siguen objectes d’usar i tirar i els funcionaris amb un sobre ple de bitllets faciliten totes les seues gestions. 

Per relaxar-me un poc de tanta impressió vaig a un típic acte estiuenc i l’alcalde, regidor o polític de torn que el presenta ens delecta amb un discurs improvisat, un desgavell d’idees i de llocs comuns de la política i els més valents, que el fan en valencià, ens fascinen amb un nivell de llengua més propi d’un mal estudiant de secundària que d’un representant del poble. Si avaluarem el nivell de llengua d’eixos polítics de segur que no superarien els estàndards dels informes PISA i estarien al nivell dels habitants del Kirguizistan (amb tot el respecte cap als kirguís). 

Torne a casa, engegue el televisor i el buf! ja em deixa KO. Veig el sant rostre de la sapiència, l’eteri Eduard Punset, adalil de la ciència i de la cultura a qui tenia en el més gran dels altars de l’admiració pròpia i aliena, repetisc, el veig fent l’anunci d’un pa de motlle industrial. El gran guru de la cultura s’ha venut als mercats mundials per un grapat d’euros (o dòlars o iuans, ves a saber). En un acte agònic digne de pel·lícula em trec de damunt la llosa que m’ha esclafat físicament i ànimica, trec forces de la meva indignació i l’esborre com a amic del Facebook i ara sí, descanse en pau després d’una jornada esgotadora de bufs rere bufs.

Revisat el 24/07/2011 13.50h




  Xavier Miralles Martines



BUFS ESTIUENCS by Xavier Miralles Martínez is licensed under a Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported License.

Creado a partir de la obra en elblocdexavi.blogspot.com.

divendres, 15 de juliol de 2011

LA DRETA VALENCIANA MANIPULA ELS SEUS CIUTADANS

Un exemple més de com la dreta més rabiosa i feixista del País Valencià manipula la informació. Si Camps va a la presó què dirà que el govern valencià es trasllada a Picassent per recordar els temps de Jaume I i la seua cort itinerant? Com podem aguantar un president d'opereta com aquest que ha passat de dir que es pagava els vestits a assegurar que li'ls van regalar com president del PP valencià, com a mínim i sense cap presumpció, és un MENTIDER i un mentider no ens pot dirigir ja que mai sabrem si ens està enganyant (com sempre) o no. I no ho dic jo que no sóc ningú ho diu tothomi si no mireu un exemple: enllaç 1 o enllaç 2 o els que feu com la gent intel·ligent, no mireu de normal Canal 9, mireu aquest fragment (menys d'un minut de Canal 9 és innocu) i jutgeu.

Visualització prèvia

CIUDAD 12/07/2011

diumenge, 10 de juliol de 2011

REDITS POLÍTICS A QUALSEVOL PREU


Dijous passat va saltar la llebre. La premsa es feia ressò d’una notícia sobre la denúncia a l’escola pública el Romeral que un anònim havia fet tot i insinuant que s’hi adoctrinava els xiquets i xiquetes de 5 anys en el nacionalisme.
Hi ha coses que no estan clares des d’un principi i aquesta de la denúncia al Romeral n’és una. Jo veig molt just que un pare o una mare o millor encara la parella de progenitors vetlle per l’educació que rep el seu fill o la seua filla, però si a l’hora de reclamar no se segueixen els passos establerts i s’amaga la persona darrere d’una entitat amb un conegut tarannà d’intolerància, hi ha alguna cosa més a sota que la simple preocupació per l’educació dels seus plançons.
Els pares sota l’empara de la LODE tenen el dret a triar el centre públic, privat o concertat que desitgen per al seu fill. Els primers, com el Romeral,  no adoctrinen de ninguna manera, apliquen; en l’assumpte que ens ocupa, la Constitució Espanyola en el seu article tercer i l’Estatut d’Autonomia; en aquest cas, l’article primer i sisè que no debades són dels primers articles d’ambdues cartes magnes ja que protegeixen els drets més elementals dels ciutadans. Els centres privats i concertats per la seva banda, sí que adoctrinen ja que per definició pròpia i com a referent de la seua creació tenen un ideari que cal transmetre (i sotmetre) als seus alumnes. Aleshores, aquest pare per què porta els seus fills al Romeral si pot triar un ensenyament més castellanitzat (els centres concertats alcoians brillen per l’absència de línies en valencià) i ideològicament més acord amb la seua forma de pensar neoliberal?
El que és ben cert és que existeixen partits que dins dels seus punts bàsics d’actuació política  parlen de “garantizar la libertad en la elección de la lengua” i associacions com “La Asociación Nacional por las Libertades Lingüísticas (ANLL)” que com es pot veure pel seu nom, té un caire nacionalista i poc tolerant.  Ambdues institucions van ideològicament de la mà (i potser tenen un parentiu ben proper) i les dues no tenen altre objectiu que l’eliminació del valencià com ja fa temps intenten fer a Catalunya amb el seu valencià (català en ambdós casos). Per molt que demagògicament alguns grups vulguen estendre la falsa idea de la llibertat d’elecció, en certes decisions ha de ser presa de manera científica ja que no tots tenim la capacitat de decidir què és millor o pitjor en certs temes i menys encara quan l’afectat, com en aquest cas, és tota una societat. Llavors, no pot prevaldre l’egoisme intolerant d’uns pocs sobre la realitat històrica d’un país i aleshores, en aquest assumpte d’interès social i no pas individual, hem de fer cas al manament constitucional i estatutari sobre la protecció de les llengües de l’Estat Espanyol distintes del castellà, i les institucions han de donar preeminència educativa i social al valencià per evitar la seua desaparició.
Pel que hem vist fins ara, darrere de tanta queixa hi ha un rerefons de propaganda política, o millor, d’adobament del terreny polític amb la vista ben posada en les properes eleccions. I, és correcte jugar amb els nostres fills per retre l’homenatge degut al nostre partit polític? El que hauria d’haver fet està persona i més si té mires polítiques com s’entreveu, és haver portat la seua queixa  als fòrums polítics adequats i hi debatre els seu problema,  però no usar els xiquets com a arma llancívola ja que fins i tot, podria estar arribant a conculcar-los els principis setè i desè de la carta internacional dels drets dels infants de les Nacions Unides.
Per acabar, sóc de l’opinió que des de l’any 1978 a hores d’ara, mai no havia aparegut tant de grup que s’omplira la boca amb les paraules democràcia, llibertat, dret... per voler indicar la seua set de tot el contrari, aleshores, a partir d’ara caldrà desconfiar, d’entrada, dels grups que facen ostentació d’eixos termes ja que sembla que el que realment desitgen és sotmetre  la societat al seu control i al seu gust.

Xavier Miralles Martines
EDITAT DE L'ORIGINAL L'11/7/2011

Licencia de Creative Commons
REDITS POLÍTICS A QUALSEVOL PREU by Xavier Miralles Martínez is licensed under a Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported License.